Premis Recercat

Nom del premiat Josep Galan i Castany
Modalitat El premi RECERCAT a una persona vinculada al món dels centres d’estudis Any 2007
Descripció El senyor Josep Galán era llicenciat en filologia hispànica i va ser mestre de Santa Margalida de Montbui. Ha publicat diversos llibres, com ara: Refranyer fragatí (1987); Les motades de Fraga (1994); Estudis lèxics de la parla de Fraga (3 vol., 1985-1987); la novel•la Mort a l’Almodí (1991); Les cançons de la nostra gent (1993); Lèxic esmorteït de la parla de Fraga (1997) i, amb Hèctor Moret, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995).

Fou president de l’Institut d’ Estudis Fragatins, reconvertit al 1985 en Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col•laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEBC-IEA), que va presidir fins al desembre de 2004. Impulsor, fundador i co-vicepresident de la Iniciativa Cultural de la Franja (2004-2005), entitat que agrupa a l’IEBC-IEA, l’Associació Cultural del Matarranya, els Consells Locals Pro-Franja i al Centre d’Estudis Ribagorçans per a la dignificació de la llengua catalana a la Franja. Fou impulsor de la revista Batecs i, des de l’any 2000, de la revista Temps de Franja (actualment editada per Iniciativa Cultural de la Franja), a més de diferents col•leccions de llibres en català amb coedició entre l’IEBC-IEA i ASCUMA: “La Gabella”, “Quaderns de la Glera” i “Les Cadolles”. Per últim, també fou ponent de l’esborrany de la Llei de Llengües de les Corts de l’Aragó (1998), secretari de la Plataforma de Llengües Minoritàries d’Aragó (1993-2002) i conseller de l’Institut d’ Estudis Ilerdencs (2001-2005).

En definitiva, en Josep Galán fou una persona que des de Fraga primer, i el Baix Cinca més tard, va buscar dinamitzar i investigar en la seva comarca i amb la seva llengua, cosa que el va portar a organitzar i canalitzar tota una sèrie d’activitats que van des de l’activisme cultural fins a la recerca científica, el món editorial, o la recerca d’un instrument que vertebri culturalment els diferents centres d’estudis d’abast comarcal existents a les diferents comarques de la Franja. També va buscar unir esforços entre els col•lectius catalanoparlants i els aragonesòfons a la recerca de la cooficialitat legal de la llengua catalana a l’Aragó, treballant per a l’esborrany d’ una Llei de Llengües (1998) que encara avui no s’ha aprovat.

Persona que consagrà tota la seva vida a l’associacionisme, a la recerca i a la defensa i divulgació de la seva llengua en una comarca com és el Baix Cinca, i a vincular les diferents comarques de la Franja.

 Recercat