Premis Recercat

Nom del premiat Fermín Pardo Pardo
Modalitat El premi RECERCAT a una persona vinculada al món dels centres d’estudis Any 2021
Descripció Fermín Pardo Pardo (Hurtunas, Requena, 1945)
Va cursar els estudis primaris a l'Escola d'Hortunas i el batxillerat a l'Institut d'Ensenyament Mitjà de Requena, on va finalitzar l'any 1959.
Es va traslladar a València per a estudiar Magisteri. Va iniciar la seua carrera al Col·legi Guillem Tatay de Godella, el 1968, va guanyar les oposicions de mestre, tot exercint en llargues estades en altres poblacions com Mislata o Albal. Finalment l'any 1997 va ingressar com a mestre al Col·legi Públic Lucio Gil de Requena, on ha exercit fins a la jubilació. De manera paral·lela a la dedicació professional, va estudiar Història a la Universitat de València i obtingué el títol de diplomat en «Valencià» per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Alacant.
El seu interès per la música tradicional va començar molt prompte: mentre estudiava magisteri es va integrar al grup del Centre Aragonés de València i, posteriorment, al Grup de Danses de la Secció Femenina. El pas decisiu, però, fou la creació del «Seminari d’Art Popular del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València», del qual Fermín Pardo va formar part. Aquest col·lectiu va reformular en l'àmbit científic la metodologia a seguir per a tractar i analitzar la cultura popular.
Fermín Pardo ha continuat treballant fins a l’actualitat per a recopilar les tradicions i expressions orals, la música tradicional, els usos socials, rituals i actes festius així com els coneixements relacionats amb la natura i les tècniques artesanals tradicionals.
Entre els seus mèrits hi ha la recuperació de balls i danses tradicionals que havien deixat d'interpretar-se. És el cas dels estils de fandango de Cortes de Pallás, Cofrents, Aiora, Hortunas, los Isidros, Almussafes, Benim antell, Callosa d'En Sarrià , etc., i també variants de jota com la de Vallanca, La Portera, Camporrobles, Hortunas, Casas de Soto, Siete Aguas, Casas de Moya, Venta del Moro, Requena, etc.
En aquesta tasca de recuperació, destaca especialment la restauració del conjunt de danses infantils i d'adults de la festivitat del Corpus de València, les quals no es representaven des dels anys 40.
Fermín Pardo també s’ha preocupat per l’ensenyament dels instruments de música populars, amb l’objectiu d’introduir a les escoles les manifestacions artístiques de la cultura tradicional.
Al llarg de la seua trajectòria investigadora i divulgadora ha escrit gran nombre de treballs.
En l’àmbit de les col·laboracions, ha publicat treballs folklòrics i etnogràfics en la «Gran Enciclopedia de la Región Valenciana» (1973 ), en el periòdic «Levante» i en revistes especialitzades.
Així, en total, compta amb més de seixanta publicacions entre les quals podem destacar les següents monografies: «La musica popular en la tradició valenciana», «Aproximación a la indumentaria tradicional en el Campo de Requena-Utiel», «Los mayos en el Campo de Requena-Utiel y otras comarcas valencianas», «Santa María en el antiguo Arciprestazgo de Requena», «Origen de las parroquias centenarias en las aldeas de Requena» o «La viña y la bodega en el Campo de Requena-Utiel".
Ha comissariat més de dotze exposicions sobre etnologia, indumentària tradicional i art sacre.
El 6 de novembre de 1999, Fermin Pardo fou escollit president del Centro de Estudios Requenenses, entitat membre de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV.
Des de la direcció d’aquesta entitat ha impulsat diverses iniciatives com són els congressos d’Història Comarcal, que ja han arribat a la novena edició, i el Congreso de Medioambiente, del qual s’ha celebrat una edició i la propera està prevista per al 2021. També ha promogut exposicions com «El Espíritu de la Letra », «De luces y sombras» o «Desarrollo urbano de Requena» entre d’altres.
Així mateix, ha impulsat les «Monografías del C.E.R», que comptem amb més de vint títols d’història, art, geografia o etnologia. I ha consolidat la revista periòdica de l’associació «Oleana», fundada el 1985 i que ja va pel número 37.
A banda del centre d’estudis al que pertany, Fermín Pardo ha col·laborat i col·labora activament amb molts altres centres d’estudis, no només del entorn geogràfic més pròxim sinó d’arreu del PV.
En l’àmbit dels estudis locals i comarcals, destaca l’impuls a l’obertura de l’Arxiu Municipal de Requena. Ha impulsat la col·lecció «Fuentes documentales de Requena y su Tierra», amb tres edicions i, actualment, és director de la Secció d'Etnologia del Museu Municipal de Requena.
El 16 de setembre de 1994 el Ple de l'Ajuntament de Requena el va nomenar Cronista Oficial de Requena i, des del 28 de maig de 2011, n’és Fill Predilecte.
El 2002, va rebre el II Premio Meseta del Cabriel per l’Asociación Cultural Amigos de Venta del Moro.
El dia 6 de maig de 2018, el Museu Valencià d'Etnologia va organitzar un homenatge a Fermín Pardo com a reconeixement a tot a la seua carrera com a compilador i transmissor de la cultura immaterial, i en el qual es ballaren les danses recuperades gràcies a les seues investigacions.

 Recercat