Premis Recercat

Nom del premiat Joan Ramon Vinaixa
Modalitat El premi RECERCAT a una persona vinculada al món dels centres d’estudis Any 2021
Descripció Joan Ramon Vinaixa (Benissanet, 1956).
La seva tasca d’historiador li atorga, a ulls del prohom de la cultura, el mèrit suficient per a ser considerat un estudiós rellevant de la història ebrenca, i per tant catalana, dels segles XVIII i XIX. La seva comarca així ho ha reconegut amb l’atorgament l’any 2018 del guardó Sirga d’Or que concedeix el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per designació dels socis i sòcies del CERE.
Exerceix la professió de mestre en diversos centres educatius, el darrer el col·legi Antoni Nat del seu poble. Les seues primeres incursions en la recerca consisteixen en la lectura dels documents antics de la família motivat per “l’estímul d’un cert neguit personal per la coneixença del passat”. Aquest contacte iniciàtic amb la història dels pobles i la gent de l’actual comarca de la Ribera d’Ebre és suficient per engrescar-lo a posar en marxa una tasca ingent de “formigueig” d’informació que, per sort, encara no ha cessat.
Els seus referents bàsics són aquells que anomena en un dels seus exercicis de fina subtilesa “la BBC de l’Ebre”, en referència a Artur Bladé i Desumvila de Benissanet, Carmel Biarnés d’Ascó i Artur Cot de Móra d’Ebre. De totes elles, la influència més iniciàtica és la de Bladé, i es produeix gràcies a la Carme Miró Sastre, la seua padrina i una de les primeres alumnes escolars de Bladé, que li deixa llegir el seu exemplar dedicat de “Benissanet” quan Vinaixa compta amb tretze o catorze anys. La Carme Miró i Artur Bladé són els primers responsables de la seua passió posterior per l’estudi dels pobles i la gent de la Ribera d’Ebre. Vinaixa reconeix que aquella lectura “que donava vida a un món per a mi tan proper i conegut, va marcar un abans i un després”.
Fins ara, la major part del seu estudi s’ha centrat en la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX (guerra del Francès, guerres carlistes, navegació per l’Ebre, els pobles i la gent, ...). La seua recerca té com a límits geogràfics les Terres de l’Ebre i el seu entorn proper. En clau més local ha treballat la comarca de la Ribera d’Ebre, per proximitat geogràfica i el poble de Benissanet per una evident qüestió personal i afectiva.

 Recercat