Premis Recercat

Nom del premiat Mario Zucchitello
Modalitat El premi RECERCAT a una persona vinculada al món dels centres d’estudis Any 2019
Descripció Nascut a Carpi (província de Mòdena, Itàlia) el 4 d’abril de 1937.
Doctorat en Filologia Hispània per la Universitat de Pisa, d’ençà que es va establir a Tossa de Mar l’any 1962 no li va ser difícil fer una ràpida immersió en la llengua i la cultura catalanes, fins al punt que gairebé la totalitat de la seva producció científica ha estat escrita en català. Al llarg dels anys ha estat nexe d’unió en diverses iniciatives culturals entre Catalunya i Itàlia. A principis dels anys vuitanta, en temps del conseller de Cultura Max Cahner, va teixir complicitats per a la creació d’una càtedra de català a la Universitat de Pisa i va impartir docència juntament amb destacats medievalistes catalans en un postgrau sobre el monaquisme català que va tenir lloc a Erice (Sicilia) el 1987. De la mateixa manera, ha participat en diverses iniciatives culturals del consolat italià a Barcelona, així com amb l’agermanament de la veïna vila de Lloret amb Bolsena (Laci).
Ha donat a conèixer diferents jaciments arqueològics descoberts dins el terme municipal de Tossa i, sobretot, ha fomentat les investigacions a les villae romanes del mas Carbotí i dels Ametllers com a codirector de les excavacions. Estretament vinculat al Museu Municipal de Tossa, en l’actualitat és secretari del Patronat de la Vil·la Romana dels Ametllers.
Ha recuperat l’important arxiu patrimonial de la casa Riera-Falguera (batlles naturals i castlans de Tossa durant els segles XIV-XIX), investiga sobre la història de la població i publica els resultats en treballs monogràfics. Destaquen especialment els seus treballs sobre el comerç marítim de Tossa a la Mediterrània i a l’Atlàntic (segles XIV-XIX), i l’estudi dels elements patrimonials més destacats de la vila de Tossa: la construcció de les muralles, l’existència d’una primitiva església romànica dins el clos de Vila Vella, substituïda per l’església gòtica de la qual encara es conserven restes i sobre la qual ha contribuït a documentar-ne molts aspectes, la construcció i evolució històrica de la capella del Socors (s. XVI-XX) tractada en una monografia específica, l’actual església parroquial de Sant Vicenç de Tossa edificada al s. XVIII, i d’aquest mateix període l’Hospital de Pobres de la Vila de Tossa. També ha donat notícia sobre la resta de capelles del terme, així com de torres fortificades, masos i establiments rurals.
Ha col·laborat a l’Atles d’Història de Catalunya i ha traduït del català a l’italià la novel·la Katerina von Raitenau de Joan Basté, editada a Sicília.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya li va editar el 2007 el llibre Un català a la cort dels tsars. Antoni Colombí Payet, comerciant i primer cònsol general d'Espanya a Rússia (Tossa 1749 - Sant Petersburg 1811), publicació d’important repercussió científica i diplomàtica que fins i tot va ser presentada a Sant Petersburg.
El 1982 va participar en la fundació del Centre d’Estudis Tossencs, entitat d’estudis locals que presideix des de 2015. El 1983 també va ser membre fundador del Centre d’Estudis Selvatans, entitat que va presidir entre 1986 i 1998. Des de 1996 i fins a la seva dissolució el 2014 va ser membre del Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. El 1975 va fundar i presidir l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Ignasi Melé i Farré de Tossa, i és membre de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Des de 1985 és director de l’Arxiu Històric Municipal de Tossa. L’any 2000 fou elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. I el 2010 va obtenir el Premi Joan Saqués Roca de la Fundació Valvi de Girona, atorgat a la persona o entitat que destaca i acredita una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació, conservació, difusió o restauració del patrimoni cultural i artístic.

 Recercat