Premis Recercat

Nom del premiat Albert Compte i Freixenet
Modalitat El premi RECERCAT a una persona vinculada al món dels centres d’estudis Any 2009
Descripció ALBERT COMPTE FREIXENET, nascut a Castelló d’Empúries el 1919, ha estat professor d’Institut fins l’any 1987, quan la jubilació posà fi a quaranta anys de docència.
Estudia Lletres a la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’Història, on compta com a professors a Pericot, Almagro, del Castillo, Udina o Mateu Llopis, on es llicencia el 1942. També cursa Geografia Física amb Solé Sabarís. Després d’estar uns quants cursos com a professor ajudant de pràctiques d’Alberto del Castillo decideix fer oposicions a Institut, primer d’adjunt, essent traslladat a Lleida i, més endavant, de catedràtic, essent destinat a Cartagena i, l’any 1957 a Figueres.
El professor Compte ha compaginat durant aquests quaranta anys la seva feina de professor d’Institut amb la recerca, en geografia i en història. Els seus primers treballs van ser de geografia: un primer estudi sobre l’horta de Lleida, un altre sobre el camp de Cartagena, inèdit, i, finalment, la seva tesi doctoral, la geografia de l’Alt Empordà, presentada el maig de 1963 i publicada a la revista Pirineos (1963-1964), un treball que s’ha d’emmarcar dins el possibilisme geogràfic i que, a hores d’ara, segueix sent el referent principal de la geografia històrica empordanesa. La geografia ha estat present a la seva obra, d’ell és el resum de l’Empordà a la Geografia de Catalunya, editorial Aedos,vol. II, 1964, dirigida per Solé Sabarís, ha estat membre de la Societat Catalana de Geografia, i ha anat publicant diferents coses: des de la canalització i les transformacions de la Muga i del Fluvià, fins als tipus de temps de l’Empordà (1970).
Com a historiador s’ha interessat per la història local de l’Empordà, una manera d’analitzar en l’àmbit immediat fets i fenòmens de la història general. Les temàtiques han estat variades: la història urbana dels municipis de Figueres, Castelló d’Empúries o Sant Pere Pescador; l’evolució històrica de Castelló d’Empúries, des de la baixa edat mitjana fins l’actualitat, inclosa la marina residencial d’Empuriabrava; la frontera i la seva incidència sobre els dos municipis empordanesos de la Jonquera i Port-bou; en història agrària ha publicat un interessant text, el recull de memòries d’Isabel Piferrer, de 1814 a 1833, casada a can Anglada de Vilert (1993).
Bona part dels seus treballs han estat publicats als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, centre del qual ha estat artífex de la seva continuïtat des que es va establir a Figueres el 1957. Any rere any ha anat publicant les seves recerques i les ressenyes. Ell ha estat la persona que tenia cura de l’edició dels Annals. La persona que ha assegurat la continuïtat dels Annals i de la institució en moments difícils, i tot això sense atribuir-se cap mèrit, sinó com un acte més relacionat amb la seva feina, de professor d’institut, de geògraf i d’historiador.
Membre de la junta de l’IEE des de 1964, n’ha estat vicepresident de 1964 a 1991, i president de 1990 a 1992, de manera accidental, fins l’elecció d’Eduard Puig Vayreda. Ha estat durant més de trenta anys, l’ànima de l’Institut d’Estudis Empordanesos, ha assegurat el contingut científic de les seves publicacions i la continuïtat de la institució. Com a professor ha estat mestre de no pocs dels investigadors que han tractat matèries empordaneses i no empordaneses, sobretot ha inculcat el respecte per la metodologia i la necessitat de la recerca pacient en els arxius.

 Recercat