XI Trobada de Pedra Seca - Móra la Nova 2021

logo trobada pedra seca i arquitectura tradicional dels territoris de parla catalana

Des de l’any 2002, de manera bianual es realitzen i posteriorment s’editen els resultats de la Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca, motiu pel qual aquestes jornades s’han convertit en una eina fonamental per a la difusió, l’estudi, el coneixement i l’intercanvi d’idees fent possible el contacte geogràfic i cultural de persones i col·lectius del nostre territori interessats en aquesta manera de construir.

Les Trobades d’estudi per a la preservació de la pedra seca als Països Catalans tenen una periodicitat bianual i des de l’any 2002 s’han realitzat en diferents indrets del territoris de parla catalana.

  1. Manresa (Bages), 2002
  2. Torroella de Montgrí (Baix Empordà), 23 i 24 d’octubre de 2004
  3. Barcelona (Barcelonès), 22 i 23 d’octubre de 2005
  4. Sitges (Garraf), del 19 al 21 d’octubre de 2007
  5. Palma (Mallorca), del 23 al 25 d’octubre de 2009
  6. Vilafranca (els Ports), del 21 al 23 d’octubre de 2011
  7. Les Preses (Garrotxa), del 17 al 19 de maig de 2013
  8. Calaceït (Matarranya), del 15 al 17 de maig de 2015
  9. Mura, Talamanca i el Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), del 20 al 22 de 2017
  10. El Pinós (Baix Vinalopó), del 19 al 21 d’octubre de 2019

Al llarg d’aquests anys, la Coordinadora d’Entitats de la Pedra Seca, reconvertida en APSAT-Associació perla Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, ha estat un enèrgic instrument que ha donat continuïtat i ha dinamitzat la celebració d’aquestes trobades, al voltant de la pedra seca, que des del 2018 es troba dins la Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. En aquesta edició també s’incorpora a l’estudi de la pedra seca la recerca i la difusió de la resta de tècniques constructives de l’arquitectura tradicional.

Aquesta edició, juntament amb l’APSAT, l’organitza l’Institut Ramon Muntaner, que treballa i col·labora amb més de quatre-cents centres d’estudis dels territoris de parla catalana. Hi ha un nombre important de centres d’estudis que s’han dedicat aquests darrers anys a la recerca i difusió d’aquest patrimoni, i aquesta jornada servirà per donar visibilitat a tota la recerca que s’ha fet en els àmbits local i comarcal.

La Trobada té lloc a Móra la Nova, a la Ribera d’Ebre, on té la seva seu física l’Institut Ramon Muntaner, però també es visitaran diverses localitats de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta per visibilitzar la tasca que entitats i institucions locals estan fent per salvaguardar i posar en valor la pedra seca a les Terres de l’Ebre.

Conjunt dels Canyerets a la Fatarella, Fons Fundació el Solà
  • Donar continuïtat a aquest tipus de trobades.
  • Relacionar, conèixer, promocionar, divulgar i intercanviar coneixements, experiències, investigacions i treballs relacionats amb la pedra seca i l’arquitectura tradicional dels territoris de parla catalana, tant des del punt de vista paisatgístic com constructiu i etnològic.
  • Conservar i donar a conèixer aquest tipus de patrimoni, tant material com immaterial, i també la seva projecció —construcció, evolució, divulgació— cap al futur, consolidant-ne l’ús i la pervivència, així com l’adaptació a noves necessitats que puguin donar-se.
  • Revaloritzar el patrimoni material i immaterial relacionat amb la pedra seca.
  • Potenciar la recuperació i l’ensenyament de l’ofici i la tècnica constructiva.
  • Impulsar noves accions perquè la pedra seca continuï estant present en les generacions futures.
  • Conèixer noves formes de gestió després de la declaració de la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
  • Promoure espais de trobada i intercanvi de coneixements relacionats amb el patrimoni de la pedra seca i de l’arquitectura tradicional.
Espai expositiu de la seu de la Fundació el Solà
Fons Fundació el Solà
  • A estudiosos, científics i comunitat universitària que treballin en projectes de recerca, tinguin com a camp d’acció les construccions de pedra seca i vulguin comunicar o divulgar les seves dades.
  • A membres de centres d’estudis locals i comarcals que cataloguen o divulguen el patrimoni de la pedra seca.
  • A tècnics i gestors d’espais culturals i naturals que tinguin objectius de conservació del patrimoni cultural i natural en construccions de ped.

Móra la nova

La localitat de Móra la Nova és al centre de la Ribera d’Ebre i el seu terme s’estén al llarg de 15,96 km², on viuen més de 3.100 habitants. Móra la Nova està connectada per un pont sobre el riu Ebre amb la capital comarcal, Móra d’Ebre, que compta amb un terme de 48 km² i més de 5.000 habitants.

Des del punt de vista geogràfic el terme de Móra la Nova és dins d’una depressió de la Ribera d’Ebre, riu que travessa la comarca i la vertebra de nord a sud, i històricament el seu terme era format per diferents masos de gent que tenia terres a la ribera dreta del riu Ebre. Moltes d’aquestes persones eren ciutadans de Móra d’Ebre que passaven llargues temporades de l’any al seu mas. Aquesta geografia va fer que el petit nucli de Móra la Nova també es conegui com Masos de Móra.

Actualment, encara es conserven molts d’aquests masos, com és el cas del Mas de la Coixa, antiga llotja fluvial a tocar del riu Ebre, per al transport que duien els llaguters. Aquest edifici es va reconvertir primer en habitatge, que més tard es va abandonar i que fa poc més de vint anys va ser rehabilitat i reconvertit en alberg municipal i seu de l’Institut Ramon Muntaner.

Després de la guerra de Successió, Móra d’Ebre depenia del corregiment de Tortosa, mentre que la ribera dels Masos, com que estava integrada dins la vegueria de Montblanc, formava part del corregiment de Tarragona. Aquesta situació afectava greument els seus habitants, que patien una doble càrrega impositiva: per una banda, pagaven impostos a Móra d’Ebre i, per l’altra, al corregiment de Tarragona.

L’allunyament del centre urbà, la doble càrrega impositiva i el progressiu creixement d’un nucli urbà a l’altra banda del riu Ebre al llarg del segle XVIII van afavorir les reclamacions de segregació dels habitants de Móra la Nova, que es van materialitzar el 1815, quan es va iniciar un procediment que es va allargar fins al 3 d’abril de 1830, moment en què el monarca Ferran VII atorgava la carta de poblament que el separava de Móra d’Ebre. Un any més tard, el nou municipi estrenava la seva fira agrícola i ramadera, que s’ha celebrat de manera ininterrompuda fins a l’actualitat.

Després de llargues negociacions i de la cessió gratuïta de terrenys, la línia ferroviària que unia Barcelona i Madrid arribava a Móra la Nova l’any 1891, i s’hi va construir una estació. L’arribada del ferrocarril va fer créixer ràpidament la població i la fisonomia urbana de la vila, amb els ferroviaris i els mecànics del depòsit de locomotores. Així doncs, Móra la Nova es va convertir en un dels centres neuràlgics de la línia de tren Barcelona-Madrid.

La població va anar augmentant de manera significativa i es va anar expandint en direcció al riu Ebre, on s’ha construït un embarcador que acull diferents curses de muletes i moltes altres activitats que es realitzen durant la Festa Major.

Estació de tren de Móra la nova. Fotografía: Josep Francesc Moragrega
Vista de Móra la Nova. Fotografía: Albert Lleberia

D’entre els elements significatius de Móra en destaquen:

  • L’estació de tren té més de cent anys d’història i serveix de control de circulació del transport de la línia Reus-Saragossa.
  • El Centre d’Interpretació del Ferrocarril, antic edifici construït per MZA l’any 1928 i destinat al control de la circulació dels trens, ha estat rehabilitat i museïtzat dins del projecte del Centre d’Interpretació del Ferrocarril. S’hi poden veure objectes, fotografies, plànols, un audiovisual i els diversos sistemes de senyalització i comunicació ferroviària, i es pot visitar el pont giratori i diferents vehicles ferroviaris restaurats.
  • El pavelló firal es va inaugurar l’octubre de 2006 coincidint amb el 175è aniversari del dret de constitució de la Fira de Móra la Nova. Aquest edifici acull anualment diversos certàmens firals i activitats més lúdiques, entre les quals destaquen: la Fira Agrícola, Ramadera i Industrial; la Fira del Vi; la Fira Intercomarcal de l’Oli; la Fira del Vehicle d’Ocasió; la Fira de Brocanters, i la Fira del Comerç de Nadal.

ALTRES LOCALITATS: LA RIBERA D'EBRE - LA TERRA ALTA

L’organització de la Trobada pretén traslladar els assistents a altres localitats properes de la mateixa comarca de la Ribera d’Ebre com són Riba-roja d’Ebre i La Torre de l’Espanyol, o la localitat propera de la Fatarella, a la Terra Alta.

 

Riba-roja d'Ebre

La vila de Riba-roja d’Ebre es troba situada a la riba dreta de l’Ebre, al nordoest de la comarca de la Ribera d’Ebre.

Tot i que pel seu terme s’han trobat restes neolítiques, una necròpolis preibèrica, un poblat ibèric a Santa Madrona i dues gran viles romanes a banda i banda i del riu, els seus orígens es remunten a l’època àrab, amb el castell i diferents carrers del nucli antic.

La vila fou conquerida per Ramon Berenguer IV l’any 1153 i el castell amb les rendes i terres va ser entregat a l’Orde del Temple, que depenia de la Comanda d’Ascó. Els templers van edificar una petita església al castell. I l’any 1185 el bisbe Ponç de Tortosa hi atorgà una “carta de Població”. Després de l’abolició dels templers, l’any 1349, la vila passà a dependre dels hospitalers de Villalbadels Arcs.

Fins a la seva expulsió l’any 1609, Riba-roja comptà amb una important comunitat musulmana que va deixar constància en el seu cementiri situat als afores de la població, als peus de l’actual Calvari.

El castell es va haver de reconstruir el 1647, després de la seva destrucció durant la guerra dels Segadors. Els hospitalers van bastir la nova església parroquial de Sant Bartomeu l’any 1789, d’estil barroc amb la creu de Malta a la portada

L’antic nucli era emmurallat. Els diferents carrers descendeixen esglaonats fins a la vora del riu Ebre amb elements singulars com els perxis, l’estructura dels quals destaca en carrers com el de les Voltes, l’Església, el del Portal o el de la Pena, on encara es conserven unes bones portalades amb arcs de pedra.

Al bell mig es localitza l’església parroquial de Sant Bartomeu, edifici barroc amb absis i absidioles poligonals i cúpula que els hospitalers van acabar el 1789, rematant-lo el 1798 amb un campanar de planta quadrada.

Destaquen les restes del castell templer/hospitaler, l’antiga presó, el molí i les cases i llindes dels segles XVII i XVIII.

Al terme municipal, amb una extensió de quasi 100 km2, trobem altres restes d’interès, com l’ermita romànica de Berrús, traslladada de l’antic poble desaparegut de Berrús pedra a pedra l’any 1968 gràcies a l’esforç de Dolors Cabré i Montserrat. També hi trobem l’ermita contemporània de Santa Madrona i la capella de Santo Domingo, construïda a la dècada de 1970. A més, fins ara s’hi han trobat 4 garites, entre les quals destaca La Garita, torrassa de vigilància medieval, que és la més propera al poble i que es troba restaurada.

Imatges de Riba-roja d'Ebre. Fons Amics de Riba-roja

Riba-roja destaca pels forns d’oli de ginebre; a dia d’avui en tenim 20 de localitzats i inventariats, així com informacions de l’existència de 7 o 8 més que encara hem de localitzar. Distribuïts per tot el terme, amb una distància de fins a 28 km entre els dos més separats, sabem que del segle XVI a la meitat del segle XX estaven en funcionament. A l’arxiu de la Paeria de Lleida hi ha 31 llibres, el més antic, de 1601, on consten transaccions comercials amb gent de Riba-roja, que venia oli de ginebre, i en les quals s’especifiquen noms, quantitats i preu.

D’aquests 20 forns n’hi ha diverses tipologies: des de simples marques excavades a la roca, els petroglifs, fins a grans construccions, que feien elevades produccions de 300 litres d’oli de ginebre per cada destil·lació. Aquesta producció l’exportaven a les fires de bestiar de Salàs de Pallars, la Pobleta, Verdú, etc. en rècules, caravanes de 10 o 12 animals, que carregaven de 60 a 100 litres cadascuna i amb homes armats d’escolta.

Els forns d’oli de ginebre són majestuoses construccions preindustrials amb pedra seca, de planta circular de més de 7 metres d’alçària i 10 metres de diàmetre, amb un tupí a l’interior també de pedra seca on es dipositen els troncs de ginebre, una cambra de combustió al voltant del tupí i una pila a l’exterior de recollida d’oli de ginebre excavada a la roca, de fins a 250 litres.

Els Amics de Riba-roja a la zona d’esbarjo de la Garita hem construït un petit forn d’oli de ginebre, d’un metre d’alçària, per recuperar un ofici perdut, i duem a terme demostracions de destil·lació en sec d’oli de ginebre.

El primer cap de setmana de novembre fem la Festa de l’oli de ginebre (quatre edicions), en què durant un cap de setmana es fan demostracions i activitats al voltant del preuat oli de ginebre. Algunes d’aquestes activitats són exposicions, xerrades, caminades per anar a visitar algun forn i un bon esmorzar mentre es fa la destil·lació de l’oli de ginebre al forn de La Garita.

Altres element de pedra seca que podem trobar a Riba-roja, a part dels forns d’oli de ginebre, són els anjubs, diversos forns de calç, un pou de gel, diverses teuleries, quilòmetres d’espones (marges), masos, arneres, fresqueres, etc.

La Torre de l'Espanyol

La Torre de l’Espanyol deu el seu nom a una torre de vigilància i defensa de la ruta que connectava Tortosa i Lleida, segurament des de l’època romana, de quan daten algunes monedes trobades o construccions com la Font del Torrent o la bassa de la Font de n’Horta, situades als afores de la vila. Aquesta torre, en època àrab es trobava sota la jurisdicció del cabdill del castell d’Ascó, representant del senyor de Siurana dins de la taifa de Tortosa.

Va ser conquerida el 1153 per Ramon Berenguer IV, però l’any 1175 Alfons I va donar l’antiga torre d’Alboçalaz al cavaller Espanyol de Prades, senyor del Montsant, el 1182, als templers d’Ascó, i més tard, als hospitalers.

Tot i la consolidació de la Torre com a nucli, els conflictes entre els templers i els Entença van afavorir el despoblament del nucli fins que l’any 1313 Jaume II autoritza uns veïns de Vinebre, que abans ho havien estat de la Torre, a tornar a la vila. Aquests veïns, que fins llavors havien d’anar a Vinebre, es van construir un forn de pa propi el 1317, i el 1331 es va autoritzar l’església a tenir un cementiri propi, ja que fins llavors s’havien de desplaçar a Ascó. Així doncs, el 1348 la Torre de l’Espanyol va esdevenir un municipi independent de Vinebre i d’Ascó.

Centre d’Intereprtacio de la Torre de l’Espanyol. Fons de Maria Montané

El nucli antic el formen carrers com el carrer Major, Costa, Trulley, de l’Era, del Torrent i de Baix, que s’estructuren al voltant de l’església de Sant Jaume. L’església primitiva fou construïda el 1323 per manament del bisbe de Tortosa Berenguer. No es conserven restes d’aquell edifici. Se sap, però, que l’any 1638 les obres estaven aturades per la morositat d’alguns veïns. La nova església, d’estil barroc amb tres naus i campanar de planta quadrangular a la base i octogonal a la part superior, es va construir entre 1783 i 1787.

Cal destacar la plaça del carrer del Porxo o els porticons de fusta de construccions d’avantguarda en el seu moment i que ara resten com a testimonis muts del passat.

Ja fora del terme, entre els camps que el voregen, trobem una gran concentració d’anjubs que han estat catalogats i investigats per un grup d’anjubs local vinculat al CERE.

 

Imatges de la Torre de l'Espanyol. Fons de Maria Montané i de Manuel Aguilar

La Fatarella

A prop de Móra la Nova (Ribera d’Ebre), a la comarca veïna de la Terra Alta, es troba la vila de la Fatarella. Tot i que s’han trobat restes de l’edat de bronze a les Camposines i ibèriques a la Fatarella, l’origen del poble es relaciona amb la torre àrab d’Al-Fatriyya, que es trobaria on actualment hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Després de la conquesta de Ramon Berenguer IV el 1153, la vila passà a ser domini de l’Orde del Temple. Es va concedir la carta de poblament a les Camposines el 1204 i a la Fatarella el 1228.

A partir de la carta de població templera, un grup de repobladors s’establiren en aquestes terres. El nucli inicial seguí els patrons establerts a l’edat mitjana, amb un recinte tancat format per les mateixes parets de les cases, amb murs d’entre 80 i 120 cm d’amplada i uns portals d’accés al recinte que s’obrien en sortir el sol i es tancaven a la posta. De portals només en queda un, ja que la resta van ser derruïts durant la guerra.

El nucli medieval de la Fatarella el formen els carrers situats dins del recinte tancat emmurallat amb les mateixes parets de les cases i amb portals d’accés al nucli antic. Una estructura que a l’època moderna va ampliar-se extramurs, quan es va formar un eixample.

L’església de Sant Andreu és un edifici gòtic edificat a la baixa edat mitjana. Durant l’època moderna es va ampliar notablement, quan el bisbe Agustí Spinola va començar a bastir-hi el campanar quadrangular i els púlpits d’estil renaixentista, a expenses del patrimoni de la vila, entre 1628 i 1631. Les obres es van reprendre de 1765 a 1769, quan es va edificar la capçalera poligonal i la façana amb un estil barroc molt ornat.

Des de 1920 s’inicia una davallada demogràfica en què afecta notablement la crisi de la fil·loxera o conflictes bèl·lics com els anomenats “fets de la Fatarella” (gener de 1937) o la batalla de l’Ebre (1938).

La Fatarella és un municipi amb un gran nombre i diversitat de construccions de pedra seca destinades a l’ús agrícola, el subministrament d’aigua, la gestió del territori i altres activitats tradicionals. Les construccions predominants són els marges, les cabanes de volta, els perxes i les sínies.

Al bell mig del nucli antic de la Fatarella hi ha la seu de la Fundació el Solà, emblemàtic centre d’estudis creat el 1999 especialitzat en l’estudi, la conservació, el desenvolupament i la divulgació del patrimoni cultural, especialitzat en els sistemes de construcció amb pedra en sec. Situat en un edifici de 1726 que formava part de la muralla medieval i moderna que tancava el poble, posseeix una important biblioteca i centre de documentació i d’interpretació del patrimoni cultural i natural.

 

Imatges de la Fatarella. Fons Fundació el Solà

La XI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca i l’arquitectura tradicional als territoris de parla catalana es desenvoluparà al voltant de tres àmbits de treball:
Àmbit 1. Patrimoni: catalogació, paisatge, conservació i llengua
Àmbit 2. Educació formal i no formal
Àmbit 3. Arquitectura tradicional: bones practiques d’intervencions i exemples

COMUNICACIONS

Un cop feta la inscripció a la Trobada, si hi voleu presentar una comunicació cal enviar-la a carles@irmu.org abans del 15 de maig de 2021, amb el títol de la comunicació i un resum d’una pàgina.

Un cop acceptada la comunicació per part del comitè científic, us notificarem el dia i l’hora de la presentació. El text final de la comunicació s’enviarà abans del 30 de juliol de 2021.

PÒSTERS

Un cop feta la inscripció a la Trobada, si hi voleu presentar un pòster, cal enviar-lo a carles@irmu.org abans del 15 de maig de 2021, amb el títol del pòster i un resum d’una pàgina.

Un cop acceptat el pòster per part del comitè científic, us notificarem el dia i l’hora de la presentació. El text final de la comunicació s’enviarà abans del 30 de juliol de 2021.

Carrer Costa de la Torre de l’Espanyol. Fotografía: Maria Montané

3.3 COMITÈS CIENTÍFIC I ORGANITZADOR

Coordinació tècnica
M. Carme Jiménez
Elena Espuny
Carles Barrull

Comitè organitzador
M. Carme Jiménez, IRMU
Elena Espuny, IRMU
Carles Barrull, IRMU
Maria Font, Ajuntament de Móra la Nova
Maria Franquet, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre
Miquel Ferrús, Ajuntament de la Torre de l’Espanyol
Cinta Agné, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre
Rubén Alegria, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià
Begoña Garcia, Centre d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre-Terra Alta
Josep Sebastià Cid, CERE
Josep Aguilà, Amics de Riba-roja
Maria Montané, Grup d’Anjubs de la Torre de l’Espanyol
Eva Artal, Grup d’Anjubs de la Torre de l’Espanyol
Ferran Bladé, Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre
Francesc Xavier Solé, APSAT
Josep Miquel Martí Rom, APSAT

 

Comitè científic
Roger Costa, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
Antoni López, Col·legi d’arquitectes de les Terres de l’Ebre
Raquel Ferret, Carrutxa
Cèlia Mallafré, Fundació el Solà i URV
Sergio Coll, URV
Agustí Costa, URV
Julio Monfort, CERE
Josep Moragrega, Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre
Viqui Almuni, Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre
Teresa Castelló, Grup d’Anjubs de la Torre de l’Espanyol
Ana Àvila, Parc Natural dels Ports.
August Bernat, APSAT
Jaume Plans, APSAT
Carles Blasco, APSAT
Roger Solé, APSAT
Jordi Morros, APSAT
Antoni Martí, APSAT
Josep Maria Fortià, APSAT
Josep Miquel Martí Rom, APSAT

 

Actes Oberts

INSCRIPCIONS OBERTES FINS AL DIMECRES 3 DE NOVEMBRE DE 2021

Per formalitzar la inscripció cal omplir el següent formulari amb les vostres dades:

 Accepto la política de privacitat i els termes i condicions
Presentació d'un llibre a la seu de la Fundació el Solà. Fons Fundació el Solà

La quota de 45 € dona dret a la inscripció més el dinar i al sopar de dissabte.
La quota de 45 + 15 € dona dret a la inscripció i a rebre la publicació de les actes de la Trobada.
La quota de 90 € dona dret a la inscripció més a tots els àpats des de divendres al vespre fins diumenge al migdia.
La quota de 90 + 15 € dona dret a la inscripció més a tots els àpats des de divendres al vespre i fins diumenge al migdia i a rebre la publicació de les actes de la Trobada.
L’organització facilitarà informació sobre allotjaments per a les persones que s’inscriguin a la Trobada.
La inscripció prèvia amb quota també dona dret a rebre'n el dossier de la Trobada.

L’import de la inscripció es farà efectiu mitjançant transferència bancària al compte de La Caixa de l’Institut Ramon Muntaner ES97 2100 0180 8302 0027 7863 indicant Trobada pedra seca i el nom de la persona. Per fer efectiva la inscripció, cal fer arribar a l’Institut Ramon Muntaner la butlleta d’inscripció acompanyada d’una còpia del resguard de la transferència i, en el cas del pagament reduït, còpia de l’acreditació corresponent.

**Modalitat gratuïta: només en el cas que es vulgui assistir puntualment a les conferències, a les comunicacions o a les taules rodones de la Trobada. Aquesta opció no dona dret a rebre el dossier de la Trobada ni a cap àpat de les diferents opcions amb quotes.

ORGANITZADORS
COL·LABORADORS

 

 

 

 

A Móra la Nova i Móra d'Ebre, així com a la resta de la comarca, hi ha nombrosos allotjaments: