Itineraris dels centres

El que hi trobaràs

Descripció breu L'itinerari consta dels següents punts:
1. MENJADORS POPULARS . Clot, 34 i Clot, 66.
Per donar resposta a la situació precària d’una bona part de la població proletària el Comitè de Proveïments crea les cantines o menjadors populars que funcionen a partir del 25 de juliol. Les Delegacions Municipals de districte eren les encarregades de distribuir els tiquets equivalents a cada àpat presentant un certificat lliurat per les entitats polítiques o centres socials i sindicals afectes al moviment antifeixista.
Hem ubicat alguns dels menjadors populars del barri.

2. CONSTRUCCIÓ DE BARRICADES. Plaça del Mercat del Clot.
Una de les accions que els Comitès de Defensa és la construcció de barricades per poder fer front al moviment militar. L’emplaçament de les barricades era a llocs estratègics bé per la proximitat dels locals de les organitzacions obreres, bé per la defensa de punts estratègics coms eren les vies de comunicació. Tal com havia passat al juliol de 1909, les places Font i Sagué i del Mercat, es convertir en un nucli de barricades.

3. CAIXA D'ESTALVIS. Carrer del Clot, 73-75.
Aquesta era l’agència núm. 4 de la Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona al barri. L’edifici fou construït pels voltants del 1915. Poc després de l’aixafament de la revolta militar, els anarquistes amos de la ciutat i de tot Catalunya, comencen a portar a la pràctica el nou programa revolucionari amb accions com el retornar els objectes empenyorats per les famílies treballadores.

4. ESCOLA NATURA I SINDICAT FABRIL I TÈXTIL.Carrer Municipi, 12.
Aquest edifici acollia a més de l’Escola diferents agrupacions sindicals, el més conegut era Sindicat Fabril i Textil de la CNT.
El director d’aquesta escola racionalista era Joan Puig Elias des del 1921.
Els dies previs i posteriors al 19 de juliol fou un punt neuràlgic del moviment anarquista perquè va acollir el Comitè Revolucionari del Clot.

5. CASERNA DE LA GUARDIA CIVIL. Carrer del Clot, 131.
Desconeixem la dotació de guàrdies d’aquesta caserna. En canvi la del carrer de les Navas de Tolosa tenia una presència i amb una capacitat ofensiva considerable.
Des del desembre de 1933 la Guàrdia Civil estava sota el comandament del govern de la Generalitat. Catalunya era la 5a zona, amb la presència del terç 19è a Barcelona amb 1.500 efectius. El paper de la Guàrdia Civil en els fets del 19 de juliol fou decisiu per la victòria de les forces governamentals.

6. SANT PERE CLAVER. Carrer de València, 680 (abans Carretera del Clot, 210)
Inaugurat el 1899 amb el nom de Centro de Nuestra Señora del Carmen y San Pedro Claver. Ocupava una illa sencera i constava d’una cooperativa de consum per als associats; quatre escoles diürnes per a infants (n’acollia uns tres-cents) i quatre de nocturnes per a adults (n’acollia uns dos-cents), en les quals s’impartia formació tècnica. Uns tres-cents nens rebien catequesi els festius a la tarda. Els socis obrers i els seus fills tenien un seguit d’incentius.
L’edifici fou assaltat, saquejat i incendiat durant la Setmana Tràgica de 1909.
Quan el govern de la República, el 24 de gener de 1932, decreta la dissolució de la Companyia de Jesús i la confiscació dels seus bens, basats legalment en el seu vot d’obediència al Papa. El centre eludeix la confiscació en ser propietat de “La Educativa SA”. La presència dels jesuïtes queda camuflada sota l’aparença de sacerdots diocesans.
El 19 de juliol de 1936, el Centre i l’escola són saquejats i incendiats.
El Decret de 17 de febrer de 1937 del Departament de Cultura, de creació d’escoles segons el Pla de l’Escola Nova Unificada, establia que es crearia una escola per a nens i nenes aprofitant en el que restava de l’edifici original.

7. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DEL CLOT. Plaça del Canonge Rodó, s/n (aleshores Màrtirs de Xicago).
Obra de l’arquitecte Josep Simó i Fontcuberta. Construïda en estil neogòtic entre 1863 i 1882. Incendiada durant la Setmana Tràgica de 1909. L’any 1936 el rector era mossèn Francesc Barjau que va poder fugir. El temple i de la casa rectoral foren saquejats i incendiats el diumenge 19 de juliol. Més endavant foren enderrocats atès que eren un perill, especialment per la mainada que hi jugava.
El temple actual va ser construït després de la guerra obra de l’arquitecte Nil Busquets de Cabirol.

8. REFUGI ANTIAERI. Plaça del Canonge Rodó (aleshores Màrtirs de Xicago).
Els ciutadans de Barcelona van patir al llarg de la guerra els bombardeigs de l’aviació.
Al barri tenim constància de la construcció de molts refugis atès que tenia una població molt densa a la que protegir.
La reedificació de la nova església, la remodelació de la plaça i la nova estació de RENFE possiblement han esborrat les traces d’aquest refugi.

9. GRUP 27 DE LA FEDERACIÓ DE JOVES CRISTIANS DE CATALUNYA (FJC). Av. Meridiana, 135.
La FJC fou un moviment de joventut promogut per Albert Bonet i Marrugat creat al començament del 1931. Constava de diferents grups repartits per tot Catalunya.
El grup 27 fou conegut, segons les fonts, amb el nom de “Sant Martí” i de “Clot”. Tenim constància de la seva existència des del febrer de 1932. El seu consiliari fou el Reverend Dr. Pere Ginebra i Espona. Un dels impulsors fou en Joan Rof.
Pel juliol del 1936 hi havia uns catorze mil fejocistes i uns vuit mil avantguardistes. Tot i que la Federació no fou inclosa en la llista d’organitzacions considerades feixistes pel Govern de la Generalitat, la recerca i persecució dels dirigents federals i dels més destacats dels grups de les barriades no trigà gaire a venir. El Dr. Ginebra fou detingut el novembre de 1936. Els germans Artés i els seu pare també foren víctimes de les Patrulles de Control.
Els fejocistes van passar a la clandestinitat. Els membres dels grups es van reunir per actuar. Es va constituir un Comitè amb la finalitat de facilitar la celebració de l’eucaristia, l’administració dels sagraments i l’ajuda material als sacerdots, perseguits i empresonats.

10. FILLES DE LA CARITAT I DE SANT VICENÇ DE PAÜL. ASIL DE LA SAGRADA FAMÍLIA. Carrer de la Muntanya, 37-41, cantonada amb carrer de Mallorca.
Des del 1894 les Paüles oferien guarderia gratuïta de nenes filles d’obrers. Les Filles de la Caritat col•laboraven amb la Junta de Señoras, associació caritativa que les ajudaria a obrir diverses sales d’asil (equivalents a les actuals guarderies).
Pel que fa als fets de juliol del 1936 tenim diferents testimonis que parlen de l’incendi de l’edifici. Posteriorment l’Ateneu Obrer Martinenc hi traslladarà l’escola.

11. ESGLÉSIA EVANGÈLICA. Carrer de la Nació, 24-26. (Aleshores Carrer Internacional).
La presència d’evangèlics a San Martí de Provençals es pot datar en el darrer quart del segle XIX. L’any 1905 s’adquireix uns terrenys on s'ubicarà la futura església del Clot.
El cop d’estat del 18 de juliol del 1936 va obrir un període d’incertesa en la vida de les esglésies protestants. La primera conseqüència va ser la clausura de totes les esglésies del circuit metodista. Les esglésies del Clot i el Poble Nou van ser atacades per grups de incontrolats.
A la zona controlada pels militars revoltats l’Església Catòlica recuperarà els privilegis perduts. Amb el final de la guerra, els evangèlics tornen a ser relegats i perseguits.

12. BAR MONTSERRAT. Carrer de Rogent, 64 (aleshores cantonada amb el carrer de Núria).
Aquest establiment era propietat de Vicenç Montserrat. Els dies previs al 18 juliol era un punt de trobada alternatiu a l’Ateneu. S’hi va construir una barricada armada amb una metralladora encarada al carrer de Mallorca.

13. LOCAL DE LES PATRULLES DE CONTROL. Carrer de Xifre, 25 (just per dalt del carrer Mallorca, no correspon a la numeració actual).
Aquest edifici acollia el Col•legi Sant Martí, del qual n’era director el Sr. Manuel Rovira; també acollia el local del partit Unió Republicana dels districtes IX i X.
El Comitè de Milícies Antifeixistes fou creat per un decret publicat Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 21 de juliol. Estava format per les diferents forces polítiques i sindicals antifeixistes. El Comitè tenia diferents departaments, un d’ells era el de les Patrulles de control que estava sota la direcció de José Asens.
La secció 8a corresponia a Clot – Poblet. Aquesta secció estava formada per 63 membres de diferents organitzacions: 30 de la CNT, 15 d’ERC, 15 de la UGT i 3 del POUM. El delegat era de la CNT.
Després dels Fets de Maig el govern de la Generalitat dissol les Patrulles de Control amb la voluntat de desarmar la CNT i al POUM.

Informació d'interès

Durada del itinerari: 1,30 -3 hores

Preu per persona: 3 € (grups escolars), 10 € (públic general), 5 € (membres de centres d'estudis)

Mínim i màxim de persones per grup: Entre 10 i 25 persones

Plànol
Imatges:

Bibliografia

Informació el·laborada per: Jordi Morell, Cristina Aparicio, Antonio Gascón i Rosa Martell

  Itineraris dels Centres d'Estudis