Itineraris dels centres

El que hi trobaràs

Descripció breu A mesura que avançava el segle XX, els canvis socials i econòmics no alterat el barri del Poble-sec substancialment. Minvaven els picapedrers i s’incrementaven les feines relacionades amb el món de l’espectacle (cambrers, modistes, artistes) a causa de l’èxit creixent del Paral•lel. Les altres activitats econòmiques (petites fàbriques, tallers i el moviment portuari) es mantenien. Però continuava majoritàriament habitat per gent modesta com els empleats de la central tèrmica del carrer de Mata.

Després de 1929, els fets polítics que van sacsejar Catalunya i Espanya van incidir notablement en la vida del barri: la proclamació de la República, aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, eleccions al Parlament… Majoritàriament, van ser esdeveniments rebuts de bon grat pels seus habitants. La seva composició social els predisposava a fer-ho.

S'havien produït alguns tombs electorals respecte a dècades anteriors: el Partit Radical d' Alejandro Lerroux havia perdut bona part de la seva tradicional influència en favor de l'Esquerra Republicana, que era el partit que obtenia els millors resultats electorals, per davant d'altres forces d'esquerres i de dretes. El seu catalanisme popular i el seu inequívoc republicanisme atreia molts votants.
La CNT conservava la seva hegemonia sindical i, per tant, una gran influència social i política. Els anarcosindicalistes eren poderosos, ben organitzats i molt combatius. Hi destacava especialment la implantació del Sindicat de la Fusta amb un nombrós grup d'afiliats, com a conseqüència de les moltes fusteries que acollien els carrers del barri.

Tot i l'anticlericalisme d'una part del barri, la parròquia de Santa Madrona desplegava una gran activitat eclesiàstica, social i cultural. Hi destacava la figura de mossèn Amadeu Oller, organista de la parròquia i que a la postguerra va desenvolupar una gran tasca a la parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta. Un combatiu grup de membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya seguia les seves directrius. Era el sector de l'església més sensible a les causes socials.

En resum, aquesta era la situació del barri del Poble-sec de Barcelona quan el dia 18 de juliol de 1936 es va iniciar la sagnant Guerra Civil. La resposta i l’actitud del seus veïns, davant dels fets que es van anar succeint al llarg de la guerra, cal entendre-les en aquest context.

Punts del recorregut:

1. PASSEIG DE MONTJUÏC. CAN CORAL
Desaparegut actualment. Ara hi ha uns jardins. En l'època referida, Passeig de Ferrer i Guàrdia, núm. 10. Ara passeig de Montjuïc.

2. CENTRAL ELÈCTRICA DEL CARRER MATA
La Central Elèctrica Riegos y Fuerzas del Ebro del carrer Mata. En l'actualitat FECSA/ENDESA, ocupa tot una illa de cases que va des d'El Paral•lel, fins el carrer Vila i Vilà i Mata.

3. BRETXA DE SANT PAU
Es troba en l'encreuament de l'Avinguda Paral•lel amb la Ronda de Sant Pau i està situada davant per davant de la Plaça d'El Molino. El seu nom ve d’una esquerda que hi havia a l’antiga muralla, per on es passava amb certa facilitat.

4. EL SINDICAT DE LA FUSTA/ BIBLIOTECA FRANCESC BOIX
Tenia la seu al carrer Rosal, núm. 33. Ocupava una part de la Societat Recreativa Asiàtic on tenia unes estances llogades. Posteriorment, durant la guerra, es va traslladar al carrer Blai, núm. 34 (actualment on hi ha la Biblioteca Francesc Boix). Durant l'època de la dictadura era la seu al barri de la Falange.

5. EL CINE AMÈRICA I ELS FETS DE MAIG DEL 37
Situar a l'Avinguda del Paral•lel, 121. La seva obertura es situa cap a 1926-27. Es va reobrir l'octubre de 1939 i va funcionar fins el 1981.

6. ESGLÉSIES DEL BARRI AFECTADES
Les dues úniques esglésies parroquials que aleshores hi havia al barri, la de Santa Madrona del carrer de Tapioles i la de Mare de Déu de Lurdes del carrer de Font Honrada, van ser saquejades i incendiades. Santa Madrona va estar destinada a garatge i també es va suprimir el pinacle superior, de ceràmica, per tal que no facilités la feina dels avions que venien a bombardejar.

7. ZONES MÉS AFECTADES PER LES BOMBES
Els carrers més afectats van ser: Creu dels Molers 69, Hannibal, Siti/Concòrdia, Cabanyes, Blasco de Garay i Blai.

8. Escoles que funcionaven durant la guerra.
Eren la Mossèn Jacint Verdaguer,del carrer de Lleida. El Parvulari Forestier situat al final del carrer Lleida i ocupava el Pavelló que havia estat destinat als “Tabacs de les Filipines” durant l'Exposició Universal de l'any 1929. L’Escola del Bosc a la muntanya de Montjuïc.

9. Institut Cartogràfic/Hospital de sang.
Es troba al cap de munt del carrer Lleida, carrer Segura s/n havia estat l’antic pavelló firal de la Caixa de Pensions de l’Exposició de 1929.

Informació d'interès

Durada del itinerari: 1,30 - 2 hores

Preu per persona: 3 € (grups escolars), 10 € (públic general), 5 € (membres de centres d'estudis)

Mínim i màxim de persones per grup: Entre 10 i 25 persones

Plànol

Informació el·laborada per:

  Itineraris dels Centres d'Estudis