Itineraris dels centres

El que hi trobaràs

Descripció breu Quan es va produir la sublevació militar a Espanya, el 18 de juliol de 1936, encapçalada per diferents generals facciosos contra el govern legítim de la República i que derivà finalment en la guerra civil, l’exèrcit espanyol disposava d’una aviació molt minsa i poc equipada, només l’aeronàutica militar depenen de la Marina de guerra disposava d’una nodrida flota d’hidroavions per defensar el litoral i les seves bases navals.
Pel que fa als bombardeigs, inicialment durant els primers mesos de la Guerra Civil, la costa catalana només fou atacada per vaixells de guerra franquistes o de la Marina de guerra italiana, uns atacs navals que arribaren al seu màxim exponent el 13 de febrer de 1937, a les 10 hores del vespre, quan el vaixell de guerra italià Eugenio di Savoia va atacar la ciutat i produí els primers 18 morts entre la població civil.
Poc temps després l’Aviazione ligionaria della Baleari, provinent d’Itàlia, s’instal•lava a la base aèria de Son Sant Joan a Mallorca i l’illa es convertia en un portaavions italià al Mediterrani, amb un radi d’acció que anava des de Portbou fins Almeria.
Gairebé un mes després del primer bombardeig amb morts, el 16 de març de 1937, l’Aviazione ligionaria feia el seu primer bombardeig aeri sobre Barcelona i ocasionava 6 morts i 39 ferits.
Amb l’inici dels bombardeigs, aquella guerra que fins llavors estava molt lluny de Barcelona arribava a la ciutat i els barcelonins que estaven preparats per a tot es van trobar indefensos davant de les bombes que els hi queien del cel.
Uns atacs sobre Barcelona i els seus ciutadans, que a poc a poc es convertiren en bombardejos sistemàtics, amb 180 bombardeigs que originaren més de 2.750 morts, més de 7.000 ferits, més de 300 edificis destruïts i més de 1.800 de malmesos.
Uns bombardeigs que tant l’aviació franquista, italiana o alemanya s’oblidaren de l’article 25è de la Convenció de L’Haia, que deia: Queda prohibit atacar ciutats, pobles, viles o edificis no defensats, siguin els que siguin els mitjans d’atac emprats, així com disparar sobre ells.
La construcció de refugis antiaeris
Des de la tardor de 1936, tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, que preveien aquests atacs, començaren a impulsar tot un seguit de mesures entre la població civil per intentar pal•liar els seus efectes.
Malgrat totes les accions previstes per les administracions i simulacres d’atacs aires realitzats pels ciutadans de Barcelona, el canoneig o bombardeig del 13 de febrer de 1937 per la seva destrucció, els va agafar per sorpresa, al temps que els va generar una certa incertesa sobre el futur.
A Barcelona es van construir molts refugis entre privats i municipals. Una llistat de l’època en ressenyava 1.402, però amb l’aparició periòdica de nous refugis que no hi figuren, aquesta xifra podria augmentar entre cent i dos cents refugis més.
Paral•lelament els veïns dels diferents barris obrers de Barcelona, començaren a construir centenars de refugis.
A l’acabar la guerra el 26 de gener de 1939, els refugis van quedar abandonats pels seus constructors, a l’entendre aquests, que havent acabat el conflicte les noves autoritats s’havien de fer càrrec d’aquestes construccions. Finalment durant el mes maig de 1939 l’Ajuntament de Barcelona va clausurar tots els refugis que es trobaven a la via pública.
Els punta del recorregut són els següents:
01.- FÀBRICA ELIZALDE. Carrer Còrsega amb Bailen
02.- RESTAURANT BILBAO.Carrer Perill amb Venus
03.- JUNTA DE DEFENSA PASSIVA DE CATALUNYA. Passeig de Gràcia, 116, davant dels jardinets
04.- ESGLÉSIA DE JESÚS. Carrer de Gràcia
05.- PLAÇA RASPALL
06.- CARRER TORRIJOS AMB PUGMARTÍ
07.- PLAÇA JOANIC
08.- CARRER TORRIJOS AMB TEROL
09.- PLAÇA REVOLUCIÓ
10.- PLAÇA DEL SOL
11.- PLAÇA VIRREINA
12.- CARRER RUBÍ AMB VERNTALLAT
13.- IED INSTITUT EUROPEU DE DISSENY. Carrer Verdi amb Biada
14.- PLAÇA DEL DIAMANT
15.- METRO FONTANA

Informació d'interès

Durada del itinerari: 1,30 -2 hores

Preu per persona: 3 € (grups escolars), 10 € (públi general), 5 € (membres de centres d'estudis)

Mínim i màxim de persones per grup: Entre 10 i 25 persones

Plànol
Imatges:

Bibliografia

Informació el·laborada per: Josep M. Contel

  Itineraris dels Centres d'Estudis