Itineraris dels centres

El que hi trobaràs

Descripció breu El recorregut segueix principalment el carrer de la Mare de Déu de Port, carrer que conserva l’antic traçat de que fou la carretera de Port eix vertebrador d’aquest territori al que més tard s’afegí el passaig de la Industria, avui passeig de la Zona Franca.
Han estat proposats per ser aquest una de les zones més deconegudes de Barcelona.
Els punts han estat triat en relació als punts que recorden llocs o fets que varen esdevenir i tenen una relació directa amb el període de la revolució i la gerra de 1936 a 1939.

1.- JARDINS DE CAN SABATÉ
S’inicia l’itinerari en els anomenats jardins de Can Sabaté en record del darrer propietari de les Industries Mecàniques, que estaven emplaçades a l’interior d’una gran illa, avui envoltada per blocs de pisos i amb poca permeabilitat des de l’exterior, sense cap possibilitat d’accés des del passeig de la Zona Franca.
Aquest lloc, a més de recordar l’emplaçament de l’antiga fàbrica, es proper a la vessant de Montjuïc on es troba el Polvorí. Les construccions actuals ocupen els antics terrenys de cultiu que hi havia entre la carretera de Port, la via del tren i la vessant de la Muntanya. A partir de 1952, le vessant va començar a ser ocupada per una barriada de cases-alberg que s’anomena de Polvorí i al seu peu les conegudes com del Foment.

2.- PLAÇA DE LA MARINA DE PORT
Sortint dels Jardins de Can Sabaté, ens aproparem a la plaça de la Marina, on podrem conèixer els importants canvis urbanistics i així compremdre com era l’entorn en aquell moment: la fàbrica Sangrà, els camps de conreu, el rec que sortia del canal de la Infanta, travessat per un pont conegut popularment com a pont dels gossos, nom que es donava al proper al barri del Plus Ultra que fou afectat pel bombardeig. Encara es conserven les cases que foren restaurades i aixecades de nou.

3.- JARDINS DE CAL SEBIO
Des de la Plaça de la Marina seguirem el carrer de la Mare de Déu de Port fins el carrer del Foc. Al costat llobregat de la cruïlla, abans de travessar el carrer, antiga riera i antic Camí de València, ens trobarem el jardí on, entre altre plantes, resta la palmera de l’eixida de la casa de pagés anomenada de Cal Sebio. A la part del davant de la Casa, i donant a la carretra de Port, era el bar l’Estrella. Des d’aquest punt podrem situar el lloc on varen caure les bombes prop la pedrera del Sot i on va ser localitzat el refugi del pati de la Mundeta al camí de l’Esparver. També on, seguint un poc més cap a mar la carretera de Port, eren les seus dels diferents partits, on s’aixecaba l’Asil i l’escola, lloc on també es construí un refugi.

4.- JARDINS DE CAN FARRERO
Aquest punt és molt proper a l’anterior, tombant en direcció cap el passaig de la Zona Franca. Situats als jardins es podrà reubicar el lloc on s’aixecà aquesta antiga fàbrica de caldereria i galvanitzats que profità les antigues estructures de l’Auxilar de la Industria. Tan sols, gràcies a la lluïta veïnal, es conserva el xalet com únic testimoni, o Casa del rellotge, convertida, després d’un procés de rehabilitació, en Centre Cívic. La Fàbrica, tot i servir a l’elaboració de material de guerra, no va ser un objectiu pel bombardeig.

5.- EL PRAT VERMELL. CASES BARATES GRUP EDUARD AUNÓS
Des d’aquest punt anirem al passeig de la Zona Franca i el seguirem en direcció cap a mar pel costat Llobregat, fins al carrer Cisell que ens permetrà adentrar-nos fins la Plaça del Nou, deixant a la nostra esquerra la colònia Bausili, l’antic Prat Nou. Ens arribarem a l’entrada del Prat Vermell que ocupa un solar triangular entre els carrers del Plom, del Ferro i el d’Arnes, el limit del grup Eduard Aunós, avui totalment tranformat en blocs de pisos. El camp del Terullo on caigué la bomba, avui el trobem urbanitzat, entre els carrers del Plom, del Ferro i del Cobalt. La resta de testimonis han desaparegut i es mostren documentats en imatges fotogràfiques.

6.- EL MUR DEL CEMENTIRI DEL SUD-OEST (MONTJUÏC). CAN TUNIS
Tornarem a sortir al passaig de la Zona Franca, que travessarem, continuant pel mateix carrer Cisell fins el de la Mare de Déu de Port. Pel Camí deixarem a ma dreta al carrer de l’Encuny - antigament anomenat del Pont de les Vaques- amb la fàbrica Santiveri i la barriada Nova de Port, de petites cases unifamiliars, a escepció de la familiar Santiveri. Tot es troba en plena desaparició pel procés de tranformació urbanística a que està sotmés.
Ens acostarem a l’antic traçat de la carretra, encara emllambordada, que resegueix el mur del cementiri, on vàren tenir lloc els afusellaments. En la part final, aquesta carretera conserva les fileres del plataners a banda i banda, i és l’unic punt on podem veure les restes del canal de la Infanta. Passat el pont del ferrocarril, podem contemplar els últims edificis que resten de Can Tunis, un lloc que va rebre l’efecte de les bombes, per la presència de CAMPSA, el port i diverses industries. En aquest punt finalitza el recorregut.

Informació d'interès

Durada del itinerari: 1,30 -2 hores

Preu per persona: 3 (grups escolars), 10 (públic general), 5 (membres de centres d'estudis)

Mínim i màxim de persones per grup: Entre 10 i 25 persones

Plànol
Imatges:

Informació el·laborada per: Ramon Anglès i Antonio Santafé

  Itineraris dels Centres d'Estudis