Beca Terra d'Ateneus

L’any 2014, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) van convocar per primer cop la Beca de recerca històrica “Terra d’Ateneus”, dotada amb 3.000 euros i la publicació del treball per l’editorial Afers. L’objectiu d’aquesta beca és premiar un projecte de recerca centrat en l’estudi de la repercussió social de l’associacionisme cultural ateneístic en un territori concret dins de l’àmbit català des del punt de vista històric. La iniciativa de convocar aquesta beca de recerca històrica sorgeix de la col·laboració entre l’IRMU i la FAC i compta amb el patrocini de l’Obra Social de la Caixa i el suport de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat, qui la va emmarcar dins del seu Pla de l’Associacionisme Cultural 2014-2016.

2019
  • Nom: VI Beca de recerca històrica Terra d'Ateneus

    Descripció: L’Institut Ramon Muntaner i la Federació d’Ateneus de Catalunya van concedir la «VI Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus» a la proposta de treball “Del Pla d'Urgell al Segrià: anàlisi històrica dels ateneus populars”, presentada per Montse Baiges i Gerard Pamplona.

2018
  • Nom: V Beca de recerca històrica Terra d'Ateneus

    Descripció: El projecte "Casal Català de Brussel·les. 90 anys d'Història", de l'historiador Jordi Bohigas, va ser el guanyador d'aquesta convocatòria. Entre les raons que ha volgut destacar el jurat d'aquest projecte, s'hi troben la perspectiva àmplia d'estudi de la sociabilitat catalana a l'exterior, els lligams històrics amb la població catalana resident a Brussel·les, la claredat del projecte i la idoneïtat de la proposta metodològica, i el fet que la trajectòria de l'autor l'avala per assolir els objectius que s'ha proposat per aquest estudi.

2017
  • Nom: IV Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus

    Descripció: El treball "Els ateneus en l'àmbit rural. El Centre obrer, el Club Moderno de la Sénia i l'associacionisme a la comarca del Montsià (1915-2017)”, presentat per Victòria Almuni i Eva Garcia, va ser el guanyador de la quarta convocatòria d'aquesta beca.

2016
  • Nom: III Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus

    Descripció: L'historiador Guillem Puig Vallverdú va guanyar la tercera convocatòria d'aquesta beca, amb el treball “La taula del mirall. L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp, 1878-1979”, publicat per editorial Afers. La sociabilitat és la xarxa de relacions que es teixeixen en diversos llocs i espais, peça clau de la socialització entre els individus i la seva politització. Analitzar-la històricament pren sentit si ajuda a entendre la complexitat de la societat contemporània. És a dir, si s’assumeix les associacions com a entitats amb vincles orgànics amb la societat de la qual emergeixen i sobre la qual actuen i on, per tant, es plasmen les mateixes divisions i disputes que mediatitzen les relacions entre els individus. Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d’espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l’oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s’hi analitza l’associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat.

2015
  • Nom: II Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus

    Descripció: Jordi Albaladejo va guanyar la segona convocatòria de la Beca de Recerca Història Terra d'Ateneus, amb el projecte “L’Associacionisme educatiu i cultural a Badalona (1879-1936). L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic”. L'editorial Afers va publicar-ne el treball resultant, amb el títol "Associacionisme educatiu i cultural. L'Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936)". Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l’esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i per extensió catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l’ensulsiada de 1939. Sobretot fa difusió de l’exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana per tal de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l’Estat en l’àmbit instructiu, el foment de la cultura i de la millora de la qualitat de vida.

2014
  • Nom: I Beca de Recerca Històrica Terra d’Ateneus

    Descripció: El guanyador d'aquesta primera convocatòria va ser David Cao, amb el treball «El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a la ciutat de Vic (1848-1902)». Aquest treball es va publicar a l'editorial Afers, amb el títol "Societat i sociabilitat. El Cercle literari i els inicis de l'associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902)". El treball reconstrueix un segment del teixit associatiu de la ciutat de Vic, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític, durant la segona meitat del vuit-cents. En el context de l’època, el fenomen associatiu de tipus voluntari que aquí es tracta va ser considerat com una manifestació «moderna», pròpia dels nous temps, i va esdevenir un agent rellevant en la construcció d’un espai públic d’importància creixent. Els pioners en l’impuls d’aquestes manifestacions pertanyien majoritàriament a l’elit local, els sectors socials intermedis i els estrats populars amb una posició socioeconòmica relativament acomodada. Tot aquest entramat d’entitats va ésser un generador molt notori d’activitat cultural, lúdica i festiva vinculada al temps d’oci i va tenir un paper rellevant en la difusió i la circulació de les idees, la informació i els hàbits de moda. Entre les nombroses entitats estudiades, mereix un esment particular el Cercle Literari de Vic, el qual va tenir una importància decisiva en la vida cultural i associativa de la ciutat.