2n Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana

2n Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana 15/01/2021

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset organitzem el 2n Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana que es celebrarà els dies 21, 22 i 23 de maig a Falset, la capital del Priorat. 

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d'acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s'ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l'imaginari col·lectiu. 

Durant tres dies es celebrarà a Falset el segon congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/científic s'alternaran amb activitats de caire més lúdic.

En aquest context, durant la primera quinzena de maig tindran lloc diferents activitats complementàries del congrés a Tortosa, en el marc de la Capital de la Cultura Catalana 2021.

 

El congrés estarà organitzat en tres eixos temàtics: 

  1. La transmissió de la jota

Transmetre és el fet de fer passar una informació d'un lloc a un altre, d'una persona a una altra. En el cas del que anomenem tradició popular la forma com s'ha produït aquesta transmissió ha sigut en la majoria dels casos per via oral i vivencial en l'entorn més proper i de generació en generació. Tot i així, han existit i existeixen moltes altres vies per al traspàs de
coneixements de la jota per tal qu e aquests no es perdin en l'aiguabarreig del saber humà. 

En aquest àmbit volem tenir notícia de com s'està realitzant la transmissió de la Jota cant, ball i música en l'actualitat i com ho pot ser en un futur. 

  1. La jota com a element de creació

Diferents persones i col·lectius s'han inspirat en la jota per a crear les seves obres, en alguns casos com a element principal, en d'altres com a element secundari. Artistes professionals i amateurs han pres i begut d'aquesta expressió popular per tal de vincular-se a un territori, generar una imatge o jugar amb el propi llenguatge de la jota. La dansa des de totes les seves vessants, el teatre, la literatura, la poesia, les arts plàstiques i visuals o la música han trobat diferents formes de recrear, inspirar-se i somiar amb i a través de la jota. Dins aquest àmbit no només s'hi apleguen aquelles voluntats pròpiament artístiques sinó també aquelles creacions populars que beuen d'aquest llenguatge per tal de comunicar i construir les seves propostes.

  1. Els contextos de la jota

L'enorme popularitat històrica de la jota ha fet que acabara tocant-se, cantant-se i ballant-se en molts contextos diferents: en celebracions públiques i privades, en rondes, en bureos i saraus, en rituals religiosos i laics, a peu de carrer o dalt d'un escenari, amb ball lliure o coreografiat, en parella o col·lectiu, amb indumentària folklòrica o sense, com a recreació momentània del passat o com a vivència actual profundament sentida, amb accent en el text que s'improvisa o en la complicitat entre balladors, transmutada en cant de bressol o en himne festiu popular, etc.
En aquest àmbit analitzarem la vigència de la jota en molts d'aquests contextos històrics i n'explorarem els nous contextos que poden haver-se propiciat amb el retrobament esdevingut en els darrers anys.

 

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats.

Us animem a  presentar propostes de comunicacions fins al dimarts dia 23 de febrer de 2021. Cal enviar el resum de la comunicació (màx. 500 paraules), especificant el títol i a quin dels tres eixos s'adscriu la proposta, i les dades de l'autor/a (nom complet,  telèfon i adreça electrònica) a: fonotecamtra.cultura@gencat.cat

 

Per a més informació: fonotecamtra.cultura@gencat.catsecretaria@irmu.org

 

Fotografia: Festa de Sant Gregori, Santa Bàrbara (2009). Font: Mariano Cebolla. Fons: IRMU.

Descarrega document
No hi ha comentaris
Nom de l'autor del comentari L'adreça electrònica no es farà pública en cap moment.