El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya commemora l’Any Palmira Jaquetti. Crida a la participació

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya commemora l’Any Palmira Jaquetti. Crida a la participació 17/03/2020

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural commemoren el 125 anys del naixement de Palmira Jaquetti.

El passat 2 de març, des de l’Ateneu Barcelonès, la consellera de cultura Mariàngela Villalonga, acompanyada de la directora de cultura popular i associacionisme cultura, Maria Àngels Blasco, van donar el tret de sortida per commemorar el 125 aniversari del naixement de Palmira Jaquetti i Isanta, nascuda a Barcelona el 21 de setembre de 1895 i morta en un accident d’automòbil a Els Monjos el 8 de maig de 1963.

Palmira Jaquetti fou poetessa, compositora, folklorista, precursora de l’etnomusicologia fent missions de recerca i recuperació de  cultura popular per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya on va arribar a aplegar més de deu mil cançons populars entre d’altres moltes coses.

Palmira Jaquetti va fer estudis a l’Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, va estudiar a l’«Escuela Normal Superior de Maestras» de Barcelona,  a l’Escola Industrial de la Mancomunitat. S’inicia com a mestra a Vilaplana (el Baix Camp) i porta colònies estivals a Santa Coloma, Olesa de Montserrat i Banyoles i mentre cursa batxillerat per lliure, treballava a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Donan i es premiada al Premiada al 1r. Concurs de l’Obra del Cançoner (1922), amb un recull de  cançons de Vilaplana i Solsona

Desde 1925 cursa la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i obté el Premi extraordinari de Llicenciatura, Secció de Lletres ( 1927), es professora de batxillerat a l’Institut Balmes i desprès al Montserrat, al 1932 a Calataiud i al 1933 a l’Institut-Escola de la Generalitat, Institut de Reus i Institut Pi i Margall de Barcelona

A partir de l’any 1925 comencen les diferents missions de recerca per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: amb Maria Carbó visita la Seu d’Urgell, Andorra, l’Alt Urgell, els dos Pallars i la Val d’Aran (1925), el Pallars i la Conca de Tremp (1926), Sant Feliu de Guixols (1927). Amb el seu marit Enrix d’Aoust fa la visita al Pallars i la Ribagorça, Torroella de Montgrí i l’Esrtatit (1927), Pallars i L’Empordà (1928), la Ribagorça i L’Escala (1929) Verges i l’Empordà (1930), amb Maria Carbó , a la Ribagorça i el Pallars (1931) amb Mercè Porta Ripollès (1933, 1934) .

Del 1934 al 1936 té una artropatia severa que la reclou al llit i l’obliga a passr per quiròfanen una etapa on serà abandonada pel seu marit, obtenint el divorci prmer alk 1931 i de manera definitiva al 1951.  Al 1938 publica el poemari L’estel dins la llar.

Un cop acabada la Guerra Civil, supera l’expedient de responsabilitats polítiques de la dictadura franquista i es adscrita a l’institut Institut Montserrat com a professora de francès.

Al 1940 tornar a viatjar a Setcases, Manyanet, Anglès i la Vall d’Aran, a la recerca de cançons popular, i a partir d’aquella època, passarà els estius al la Val d’Aran, primer a Salardú, i més tard a Arties.

Publica diferents llibres Mis canciones (navideñas) (1943) Trenta cançons nadalenques per a cant i piano (1952); Cançons de caramelles per a chor d’homes, quartet vocal o chor mixte a dues, tres i quatre veus (1953), Goigs de Sant Pelegrí Arties (1953); Selección de canciones navideñas: originales y Populares (1954),  Poema de Santa Llúcia (1961)

A  partir dels anys 50 presenta diferents poemes  en Jocs Florals de i guanyen diferents premis: la peça musical «Casa Coix d'Alins», sobre la Vall Ferrera guanya un accèssit als Jocs Florals de Tolosa (1952); el poema "Elegies de la solitud “ guanya la Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana a San Juan de Puerto Rico (1955); Premi Montserrat, a Madrid, i accèssit a la Flor Natural als Jocs Florals de Mendoza (1958),  Jocs Florals de París (1959) i el poema “Vies” rep la  Viola d’or als Jocs Florals de l’Alguer (1961)

Per acabar, publica dos comunicacions sobre llengua aranesa que va presentar al VI Internationaler Kongress für Namenforschung celebrat a Munich (1958) i al IX Congresso Internacional de Linguística Românica  que es va celebrar a la Universitat de Lisboa (1959) , publicat pel Centro de Estudios Filológicos al 1961. Jaquetti va morir el 1963 als Monjos, a conseqüència d’un accident d’automòbil.

En els 125 aniversari del seu naixement, per a l’Any palmira Jaquetti, el Departament de Cultura de la Generalitat ha programat conferències, congressos i activitats, entre les quals es destaca l’espectacle "Palmira", ideat per Jordi Lara, una proposta que visitarà una vintena de comarques on la folklorista va fer recerca. També s’ha creat una exposició itinerant així com publicacions al voltant de la seva vida i la seva obra i una agenda amb totes les activitats i recursos: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anypalmirajaquetti/inici/

El Departament de Cultura fa una crida a institucions, entitats i centres d’estudis per a participar activament i commemorar aquest any Palmira Jaquetti que comença el 2 de març de 2020 i finalitza el 21 d’abril de 2021.


No hi ha comentaris
Nom de l'autor del comentari L'adreça electrònica no es farà pública en cap moment.