La segona sessió de les Converses Eiximenis girarà al voltant de la fiscalitat i les comunitats rurals a la vegueria de Girona a la baixa edat mitjana

La segona sessió de les Converses Eiximenis girarà al voltant de la fiscalitat i les comunitats rurals a la vegueria de Girona a la baixa edat mitjana 05/11/2019

Aquest 2019, l’Institut Ramon Muntaner, juntament amb l’Institut Català de Patrimoni Cultural, la Biblioteca Carles Rahola de Girona, la Diputació de Girona, enceta les Converses Eiximenis, que voler ser un punt de trobada a la ciutat de Girona, en un dels seus equipaments emblemàtics, del sector dels investigadors i dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals de les terres gironines i del públic interessat en l'actualitat de la recerca i la cultura al territori més immediat.

Durant aquestes converses s’hi presenten els resultats de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis, que convoca des de 2017 l'Institut Ramon Muntaner amb la col·laboració de la Diputació de Girona i que donen continuïtat a les que fins al 2015 convocava el Patronat Francesc Eiximenis.

 Els temes que s’hi presenten estan vinculats a les terres de Girona i els exposen els investigadors o les investigadores que hi han treballat directament junt amb acadèmics especialistes que els han acompanyat en la recerca. El format de diàleg permet, d'una banda, adreçar-se a un públic ampli i, alhora, fer emergir d'una manera natural i sintètica aspectes essencials de les recerques, establir relacions amb estudis ja existents i obrir noves línies de treball.

El passat 30 de setembre es va dur a terme la primera sessió d’aquest cicle, que portava per títol “Carles Rahola, historiador. Una biografia intel·lectual” i que va anar a càrrec de la historiadora Lucila Mallart en conversa amb Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

La segona i última sessió del cicle, prevista pel dimarts 19 de novembre, es dedicarà a la fiscalitat i comunitats rurals a la vegueria de Girona a la baixa edat mitjana i anirà a càrrec de l'historiador Albert Reixach en conversa amb Pere Ortí, professor de la Universitat de Girona. Conduïda per Enric Saguer, proferssor de la UdG i membre de l'Associació d'Història Rural.

L'estudi parteix de la hipòtesi que les dinàmiques fiscals i financeres viscudes per les comunitats rurals de la Corona d'Aragó a partir de les dècades centrals del segle XIV i durant més d'una centúria van contribuir a l'articulació d'aquestes en termes institucionals i polítics. Igual com en les  principals viles i ciutats, també en nuclis de població menors van aparèixer estructures organitzatives que van superar tensions i conflictes i que es van anar consolidant en el marc d'una societat eminentment feudal. Coneixerem quins són els antecedents del treball, a quines conclusions arriba i quines possibles noves línies se'n deriven.

L’acte, com l’anterior sessió, es durà a terme a la Biblioteca Carles Rahola de Girona a dos quarts de set de la tarda.

 

Trobareu el programa complet d’aquesta activitat al document adjunt a aquesta notícia.

Descarrega document
No hi ha comentaris
Nom de l'autor del comentari L'adreça electrònica no es farà pública en cap moment.