Girona acull les primeres Converses Eiximenis

Girona acull les primeres Converses Eiximenis 26/07/2019

Aquest 2019, l’Institut Ramon Muntaner, juntament amb l’Institut Català de Patrimoni Cultural, la Biblioteca Carles Rahola de Girona, la Diputació de Girona, enceta les Converses Eiximenis, que voler ser un punt de trobada a la ciutat de Girona, en un dels seus equipaments emblemàtics, del sector dels investigadors i dels centres i instituts d'estudis locals i comarcals de les terres gironines i del públic interessat en l'actualitat de la recerca i la cultura al territori més immediat.

Durant aquestes converses s’hi presentaran els resultats de les Beques de Recerca Francesc Eiximenis, que convoca des de 2017 l'Institut Ramon Muntaner amb la col·laboració de la Diputació de Girona i que donen continuïtat a les que fins al 2015 convocava el Patronat Francesc Eiximenis.

 Els temes que s’hi presentaran estan vinculats a les terres de Girona i els exposen els investigadors o les investigadores que hi han treballat directament junt amb acadèmics especialistes que els han acompanyat en la recerca. El format de diàleg permet, d'una banda, adreçar-se a un públic ampli i, alhora, fer emergir d'una manera natural i sintètica aspectes essencials de les recerques, establir relacions amb estudis ja existents i obrir noves línies de treball.

La primera sessió, que es durà a terme el 30 de setembre, portarà per títol “Carles Rahola, historiador. Una biografia intel·lectual” i anirà a càrrec de la historiadora Lucila Mallart en conversa amb Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Conduïda per Narcís Figueras, professor de la UOC i membre del patronat de l'Institut Ramon Muntaner.

L'estudi, basat principalment en l'anàlisi de l'epistolari de Carles Rahola, en presenta la feina com a historiador en la intersecció entre persones i contextos, amb diferents nivells de coneixement i d'estratificació social, entre el que és local i el que és general. L'estudi obre interrogants a fi de situar la figura de Rahola en tant que historiador, i aquest és el punt de partida del treball i també d'aquesta conversa que aportarà nous aspectes sobre la formació i l'obra històrica de l'escriptor i estudiós gironí.

La segona sessió, prevista pel dimarts 19 de novembre, es dedicarà a la fiscalitat i comunitats rurals a la vegueria de Girona a la baixa edat mitjana i anirà a càrrec de l'historiador Albert Reixach en conversa amb Pere Ortí, professor de la Universitat de Girona. Conduïda per Enric Saguer, proferssor de la UdG i membre de l'Associació d'Història Rural.

L'estudi parteix de la hipòtesi que les dinàmiques fiscals i financeres viscudes per les comunitats rurals de la Corona d'Aragó a partir de les dècades centrals del segle XIV i durant més d'una centúria van contribuir a l'articulació d'aquestes en termes institucionals i polítics. Igual com en les  principals viles i ciutats, també en nuclis de població menors van aparèixer estructures organitzatives que van superar tensions i conflictes i que es van anar consolidant en el marc d'una societat eminentment feudal. Coneixerem quins són els antecedents del treball, a quines conclusions arriba i quines possibles noves línies se'n deriven.

Ambdues activitats es duran a terme a la Biblioteca Carles Rahola de Girona a dos quarts de set de la tarda.

Trobareu el programa complet d’aquesta activitat al document adjunt a aquesta notícia.

Descarrega document
No hi ha comentaris
Nom de l'autor del comentari L'adreça electrònica no es farà pública en cap moment.