Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Autors BERNAT, Pasqual
Editorial Documenta Universitaria / AHRCG / Univer Any 2008 Localització Girona
ISBN/ISSN 978-84-96742-72-4 Preu 17,50 Estat de publicació Disponible
Centre Associació d'Història Rural Contacte
Sumari
PRÒLEG. 9

1.- INTRODUCCIÓ. 13
1.1.- Les dificultats d'una aproximació. 13
- Els conceptes i els mots. 14
- Els conceptes i els homes. 16
1.2.- L'estat de la qüestió. 18
1.3.- Els continguts de la recerca. 26

2.- AGRONOMIA I IL·LUSTRACIÓ. 31
2.1.- Els antecedents dels segles XVI i XVII: Alonso de Herrera i Miquel Agustí. 31
2.2.- El debat agronòmic del segle XVIII. 39
2.3.- L'agronomia a l'Espanya de la Il·lustració. 50

3.- LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L'AGRONOMIA A LA CATALUNYA IL·LUSTRADA. 59
3.1.- El marc institucional de referència. 59
3.2.- La Direcció d'Agricultura de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. 62
3.2.1.- Els inicis. 62
3.2.2.- Memòries, dictàmens i informes. 66
3.2.3.- Els homes de la Direcció. 70
3.3.- L'Escola d'Agricultura i Botànica de la Junta de Comerç de Barcelona (1815-1821). 80
3.3.1.- L'ensenyament de l'agricultura a l'Espanya de la Il·lustració i la fundació de l'Escola. 80
3.3.2.- Joan Francesc Bahí i Fonseca: primer professor de l'Escola. 84
3.3.2.1.- Breu esbòs biogràfic. 84
3.3.2.2.- Botànica versus agricultura. 88
3.3.3.- L'Escola d'Agricultura i Bonànica de la Junta de Comerç de Barcelona (1815-1821). 91
3.3.3.1.- Els Jardí Botànic de Barcelona. 91
3.3.3.2.- L'Escola i la seva docència. 99
3.3.3.3.- L'alumnat. 103
3.3.4.- Les "Memorias de Agricultura y Artes": òrgan de difusió de l'Escola. 105
3.3.4.1.- Un periòdic científicotècnic per a la represa econòmica. 105
3.3.4.2.- La secció d'agricultura. 108

4.- RENOVACIÓ I INNOVACIÓ DELS CONREUS. 115
4.1.- La vinya: entre la tradició i la renovació. 115
4.1.1.- Un conreu estratègic. 115
4.1.2.- La política vitivinícola de la Direcció d'Agricultura. L'obra de Josep Navarro Mas i Marquet. 117
4.1.2.1.- El perfeccionament d'un cultiu. 121
4.1.2.2.- La vinificació: la qualitat com a fita. 129
4.2.- La introducció de nous conreus. 133
4.2.1.- La panacea dels prats artificials. 134
4.2.2.- Noves plantes oleíferes: complements per a l'olivera. 137
4.2.3.- Les virtuts de la patata. 142
4.2.4.- La roja: una planta industrial. 146
4.2.5.- Arguments per a una propaganda. 152

5.- LA RENOVACIÓ TECNOLÒGICA. 161
5.1.- Els adobs. 161
5.1.1.- Un instrument d'intensificació. 161
5.1.2.- Les teories sobre la nutrició vegetal. 163
5.1.3.- Adobs, nutrició vegetal i fertilitat dels sòls segons els agrònoms catalans. 167
5.1.4.- L'anàlisi de terres i les contribucions de l'Escola de Química de la Junta de Comerç. 171
5.2.- Màquines per a un canvi. 174
5.2.1.- La màquina de bregar cànem i lli. 176
5.2.2.- L'arada de Cristòfol Montoliu: l'idealisme mecànic al servei de l'agricultura. 185
5.2.3.- Màquines per a l'elevació de l'aigua. 191
5.2.3.1.- Els articles de les Memorias de Agricultura y Artes. 192
5.2.3.2.- Les aportacions catalanes. 199
5.3.- Les propostes fitopatològiques i la lluita contra els paràsits dels conreus. 207
5.3.1.- El remei per combatre la negror de les oliveres: un exemple de lluita fitopatològica. 208
5.3.1.1.- La "cartilla" rústica per combatre la negror de l'olivera. 215

6.- EL BOSC: UN ACTIU EN RECESSIÓ. 221
6.1.- La política forestal dels il·lustrats espanyols. 221
6.2.- El bosc i els agrònoms catalans. 226

7.- CONCLUSIÓ. 241
Una institucionalització imposada, però no tant. 241
Apòstols de la renovació tecnològica. 243
Els arguments d'un apostolat. 248

APÈNDIX. ARTICLES DE LA SECCIÓ D'AGRICULTURA DE LES "MEMORIALS DE AGRICULTURA Y ARTES". 253

BIBLIOGRAFIA GENERAL. 273

  Monografies