Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història

Autors MALLORQUÍ, Elvis (Coord.); AMIGÓ, Ramon; RABELLA, Joan Anton
Editorial Associació d'Història Rural de les Comar Any 2006 Localització Girona
ISBN/ISSN 84-935231-8-6 Preu 18 € Estat de publicació Disponible
Centre Associació d'Història Rural Contacte
Sumari
1.- INTRODUCCIÓ. Elvis MALLORQUÍ. 9
1.1.- La toponímia, un camp de coneixement interdisciplinari. 11
1.2.- L'estructura del llibre. 17
1.3.- La recerca toponímica a les terres de Girona. 19

2.- ELS ESTUDIS DE TOPONÍMIA A CATALUNYA: ESTAT DE LA QÜESTIÓ I METODOLOGIA DE TREBALL. Ramon AMIGÓ. 25
2.1.- Els reculls d'onomàstica a Catalunya, dels orígens fins a l'actualitat. 25
2.2.- La geografia de la recerca onomàstica catalana. 28
2.3.- La confecció dels reculls d'onomàstica: metodologia de treball. 32
2.4.- Inventari i estudi dels reculls de noms de lloc de Catalunya. 34
2.4.a) Inventari. 35
2.4.b) Cronologia. 42
2.4.c) Geografia. 44

3.- ELS NOMS DE LLOC I LA LLENGUA: LA TOPONÍMIA DES DE LA LINGÜÍSTICA. Joan Anton RABELLA. 47
3.1.- L'estudi de l'etimologia dels noms de lloc. 49
3.2.- Els altres vessants de l'estudi lingüístic: dialectologia i gramàtica històrica. 55
3.3.- Mancances els estudis de toponímica. 60

4.- ELS NOMS DE LLOC I EL TERRITORI: LA TOPONÍMIA DES DE LA GEOGRAFIA. Joan TORT. 69
4.1.- La toponímia i la singularitat dels llocs. 70
4.2.- El topònim, un concepte de definició difíci. 71
4.3.- La recerca d'un ordre, aportació clau de la geografia. 75
4.4.- Un mètode geogràfic per a la recerca toponímica: els principis de transparència, d'excepcionalitat i de significativitat territorial. 77
4.4.a) Principi de transparència. 77
4.4.b) Principi d'excepcionalitat. 78
4.4.c) Principi de significativitat territorial. 79
4.5.- Un exemple: la toponímia del Baix Camp. 84
4.5.a) L'àmbit geogràfic estudiat. Consideracions generals. 85
4.5.b) L'oronímia, un apartat d'especial rellevància al nord i a l'oest de la comarca. 86
4.5.c) La tendència a l'expressió del matís com a característica bàsica de l'hidronímia. 88
4.5.d) Els noms de paratges i les partides de terra, un àmbit semànticament polivalent. 90
4.5.e) Els noms relacionats amb aspectes humans: l'apartat quantitativament més important, però de contingut més uniforme i menys variat. 91
4.5.f) Els noms dels nuclis de població. Resultats d'una anàlisi onomasiològica. 92
4.5.g) Els topònims dels assentaments de població moderns: els noms de les urbanitzacions com a paradigma. 94
4.5.h) Apunt sobre els noms dels elements de poblament individualitzat. 95
4.5.i) Els topònims relacionats amb aspectes complementaris del poblament i amb les activitats econòmiques: predomini dels noms que testimonien el passat agrari de la comarca. 96
4.5.j) L'odonímia, o noms de les vies de comunicació, en les seves diverses modalitats. 98

5.- ELS NOMS DE LLOC I EL TEMPS: LA TOPONÍMIA DES DE LA HISTÒRIA. Elvis MALLORQUÍ. 101
5.1.- Toponímia i història del poblament. 102
5.2.- Toponímia i reconstrucció del paisatge medieval. 107
5.3.- Els noms de lloc, entre l'oralitat i l'escriptura. 114
5.4.- Un exemple: els topònims i la història de Sant Mateu de Montnegre (Quart). 120

6.- ELS NOMS DE LLOC I LA CULTURA POPULAR: LA TOPONÍMIA EN L'IMAGINARI DE LA SOCIETAT TRADICIONAL. Francesc ROMA. 127
6.1.- El llenguatge institueix la realitat. 127
6.2.- El topònim com a empremta i com a matriu. 128
6.3.- Topònim i cultura. 131
6.4.- Els topònims es construeixen per consens, però també per conflicte. 133
6.5.- Toponímia i llegendística. 136
6.6.- Uns exemples: l'infern, la caritat i la por en la toponímia. 138
6.6.a) Els topònims de l'infern. 138
6.6.b) El cas de caritat, o com la societat forma part del paisatge i del topònim. 139
6.6.c) El topònim en relació entre humanitat i cultura. 142

7.- CONCLUSIONS. Elvis MALLORQUÍ. 145

8.- BIBLIOGRAFIA. 155

ÍNDEX DE FIGURES I IMATGES. 185


EXEMPLAR DISPONIBLE A LA BIBLIOTECA DE L'IRMU

  Monografies