Terra de masos, vila de mar: Sitges en els primers anys del domini de la Pia Almoina de Barcelona (1342-1418)

Autors Carme MUNTANER I ALSINA
Editorial Grup d'Estudis Sitgetans; Fundació Noguera Any 2017 Localització Sitges
ISBN/ISSN Preu Estat de publicació Disponible
Centre Grup d'Estudis Sitgetans Contacte
Sumari
Pròleg, per Teresa Vinyoles i Vidal. 9

Agraïments. 13

Abreviatures. 15

INTRODUCCIÓ. 17

Presentació i objectius. 19

Fonts i metodologia. 23

El fons bàsic de Sitges sota domini de l’Almoina: l’Arxiu Capitular de Barcelona (ACB). 24

Documentació en pergamí. 25

Documentació notarial. 26

Llibres de cort. 28

Capbreus. 29

Comptes. 31

Processos. 33

Documentació diversa. 34

Altres arxius. 34

L’exercici del poder espiritual i temporal: l’Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB). 34

Visites pastorals. 34

Correspondència. 35

Processos. 35

Un fons molt malmès: l’Arxiu Històric Municipal de Sitges (AHMS). 35

Un petit fons recentment recuperat: l’Arxiu Històric Parroquial de Sitges (AHPS). 36

Una referència obligada: l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). 37

Un arxiu per aprofundir: l’Arxiu Històric de protocols de Barcelona (AHPB). 37

Un apunt d’última hora: l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM). 37

Precedents historiogràfics

La història medieval de Sitges, del segle XIX a l’actualitat. 39

Les primeres històries de Sitges de mitjans dels segles XIX. 39

La primera història oficial: Llopis i Bofill i “l’Ensaig històrich de la vila de Sitges” (1891). 40

De l’impuls del noucentisme a la Guerra Civil. 41

La postguerra i la dictadura franquista. 42

La represa dels anys setanta i vuitanta. 43

Els fons documentals de Sitges, una font valuosa per la història medieval. 44

La Pia Almoina o l’Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona. 45

Entre els segles XIX i XX: una gran institució amb prou feines estudiada. 45

La posada en valor de l’Almoina: les investigacions de mn. Josep Baucells. 46

Un creixent interès per la institució des de la seva vessant assistencial i caritativa. 46

Un tema pendent: el patrimoni de l’Almoina barcelonina. 47

L’Almoina i les almoines: passat, present i futur. 48

EL CONTEXT: SENYORIA I TERRITORI. 51

L’Almoina dels pobres de la Seu Barcelona i la formació del seu domini territorial sobre el litoral penedesenc. 53

Alimentar pobres... però amb què? El patrimoni de l’Almoina a inicis del segle XIV. 55

L’accés de l’Almoina al domini de Sitges: un canvi de mans complex (1326-1342). 56

1306-1326: Els precedents, Bernat de Fonollar, senyor de Sitges i Campdàsens. 56

1326-1333: L’usdefruit de Blanca d’Abella i la pèrdua del castell de Selma. 59

1334-1342: De l’administració del canonge Torrelles a l’accés definitiu de l’Almoina a la senyoria. 61

Les senyories de la Pia Almoina sobre Sitges. 66

Rendes i administració de les senyories. 66

La senyoria territorial o de la terra. 71

Dominicatura i emfiteusi. Agrers, censos i lluïsmes. 72

Els serveis al senyor: joves, tragins i obres dels murs i valls. 76

Els destrets senyorials: el forn i la fàbrega. 79

La ferreria i el cost del seu ús: el lloçol. 80

El forn de pa. 82

Pesos, mesures i altres drets. 83

La senyoria jurisdiccional. 86

El mer i mixt imperi: del rei a l’Almoina. 88

Primera compra del mer i mixt imperi (1353-1356). 89

El domini de Bernat de Fortià sobre Sitges (13382-1387). 90

Senyor del litoral penedesenc. 91

Mort de Pere III i pèrdua de les possessions de Fortià. 94

La segona i definitiva compra del mer i mixt imperi (1390). 95

La senyoria del delme. 96

Conclusions preliminars: un gran domini per al sosteniment d’una gran institució. 98

· Apèndix al capítol: Taules. 100

L’espai: el territori i paisatge en el que actua la comunitat. 107

Terme castral, terme parroquial. 107

La vila i el terme. 110

Una vila, centre del poder senyorial. 111

La vila, centre del poder senyorial. 113

La presència de l’Església a la vila. La parròquia. 113

Punts d’assistència i de convivència: l’hospital i el mercat. 115

Un espai per viure. 116

Més enllà de la muralla: el Raval. 118

El Pou Vedre, la Bassa Rodona i el Pou Nou: l’espai d’horta. 120

El terme. Més enllà de la vila. 122

Una terra de masos. 124

La fragmentació del territori. 127

El substrat de vendes i sotestabliments de les terres dels masos. 132

La vila com a contrapunt a l’hàbitat dispers. 135

L’abandonament del camp. 139

Conclusions preliminars. La preeminència de la vila respecte al seu territori. 140

· Apèndix al capítol: Taules. 141

ELS ESPAIS DE RELACIÓ DE LA COMUNITAT. 149

Del “a bé e a profit de la dita universitat e sengles d’aquella” al “per bé e profit de la cosa pública”: el comú de la vila i la seva fiscalitat. 151

L’organització de la universitat d’una localitat rural. 155

Els precedents: de finals del segle XIII a la primera organització de 1344. 155

Un pas endavant: la primera organització propiciada per l’Almoina (1344-1418). 157

Els càrrecs electes del Comú de la vila. 161

Els tres jurats, representants visibles de la universitat. 161

Els consellers (o prohoms?). 162

El consell general o la veu de tots. 162

Els mostassafs i el control del mercat. 163

Els fiters i la policia rural. 164

Competències del Comú. 165

La parròquia com a element de vinculació religiosa i social de la comunitat. 165

La policia rural, eina fonamental per al manteniment de la convivència. 166

El control del mercat i de la compravenda de productes i mercaderies. 169

Defenses i muralles. 170

Sanitat. 171

La veu de la comunitat. 172

La fiscalitat del Comú. 173

Els impostos directes: les talles. 174

Destinacions de les talles. 176

Els que estaven exempts de les talles i la morositat. 178

Els impostos indirectes: les imposicions. 179

Activitats gravades. 181

Productes gravats. 181

La imposició de la carn. 181

La imposició de les flequeries. 183

La imposició del vi o vuitè del vi. 184

La imposició de les mercaderies. 184

L’arrendament de les imposicions i les imposicioners. 186

De les talles i les imposicions als censals morts i violaris. 188

Conclusions preliminars: cap a la consolidació d’un grup dominant? 188

· Apèndix al capítol: Taules. 190

El treball de mar i la seva gent. 197

La terra i el mar: l’espai de treball. 201

Els parçoners i la construcció i adobament d’embarcacions. 203

El comerç marítim. 207

Sitges com a port de Vilafranca i del Penedès. 210

El transport del vi, cereal i rendes de l’Almoina cap a Barcelona. 212

La pesca marítima i els pescadors. 214

La flota pesquera sitgetana. 214

Tècniques de pesca: xàvegues, boligs i palangres. 216

Una nova tècnica importada de la Costa Brava: la tonaira. 218

La venda del peix. 219

Proveïment, distribució i comercialització del peix. 220

El preu del peix. 221

La vida d’aquesta comunitat. 224

Conclusions preliminars: la importància del mar en una vila litoral. 228

· Apèndix al capítol: Taules. 229

El crèdit privat i el seu endeutament. 235

La creació del crèdit: obtenció de líquid i forma de pagament. 237

Les garanties del pagament: clàusules penals i obligatòries, penyores i fermances. 237

Les diverses maneres de concretar el crèdit. 241

Els “mutua” o préstecs. 241

Les comandes. 243

La venda de censos a carta de gràcia. 246

Els debitors i les obligacions. 247

La recuperació del deute: la intervenció de la justícia enfront la morositat. 250

Els recursos dels creditors davant la morositat: els clams. 252

Els motius del crèdit i l’endeutament: una visió de l’economia local. 254

Deutes per préstecs, comandes i censos. 255

Crèdit i deute al consum. 255

Crèdit i deute familiar i patrimonial. 257

Crèdit i deute al treball i comerç. 258

La notificació oficial al deutor: les relacions de saig i les empares. 260

Acceptar o negar el deute: les respostes del deutor davant el clam. 262

No donava resposta. 262

Negava el deute. 263

Acceptava el deute. 263

Diferents vies per la solució del deute: de la composició a l’execució de béns. 264

El corredor i la venda en encant públic. 266

El repartiment del dipòsit: l’aparició denous creditor. 267

Quatre exemples de crèdit i morositat a través de la documentació. 267

Arnau Muler o un cas d’execució de patrimoni immoble. 267

La família Messeguer: un cas d’empresonament per deute. 270

Simó ses Preses, Llorenç Guitart i el negoci de la draperia. 273

Na Saura Xifrena, un exemple poc habitual de dona creditora. 276

Conclusions preliminars: el crèdit i l’endeutament, en mans de tots. 279

CONCLUSIONS FINALS. 281

Fonts editades i bibliografia. 291

Fonts editades. 291

Bibliografia. 291

Índex de taules, gràfics i mapes. 315

Taules. 315

Gràfics. 316

Mapes. 317

ANNEX DOCUMENTAL. 319

Criteris de transcripció i edició. 319

Apèndix I: Regestos i transcripcions de documents diversos. 323

Apèndix II: Llibre censal de 1341-1342. 557

Apèndix III: Ordinacions de les imposicions. 567

  Monografies