Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000

Autors Enric Saguer (coordinador)
Editorial Generalitat de Catalunya / Departament d Any 2005 Localització Barcelona
ISBN/ISSN 84-393-6776-7 Preu Estat de publicació Disponible
Centre Associació d'Història Rural Contacte
Sumari
Aquesta monografia és producte d’un treball d’història oral inclòs dins l’Inventari del Patrimoni Etnològic que duu a terme el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Ha estat realitzat per un equip d’historiadors vinculats a l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i aborda la transformació recent dels propietaris rurals de la regió de Girona en tant que grup social. El llibre posa en evidència l’erosió de les bases econòmiques que, històricament, havien sostingut als hisendats i analitza el ventall d’estratègies i trajectòries individuals seguides pels hereus i successors de les nissagues propietàries en el context de la segona meitat del segle XX, un context caracteritzat per la liquidació de la masoveria i per la caiguda de la renda de la terra.

1.- PRESENTACIÓ. 9

2.- ELS HISENDATS GIRONINS. UNA PRESENTACIÓ HISTÒRICA. 21
2.1.- Els temps baixmedievals: remences i hereus. 23
2.2.- La consolidació dels senyors útils i propietaris de masos (s. XVI-XVIII). 26
2.2.1.- Els signes de l'ascens social. 33
2.2.2.- Els masovers. 40
2.2.3.- El control de les terres ermes. 43
2.2.4.- Les aliances matrimonials. 45
2.2.5.- L'emergència dels hisendats. 46
2.3.- L'era daurada dels hisendats (segle XIX). 48
2.4.- Els inicis de la crisi. 55

3.- SER HEUREU NO ÉS UNA GANGA. LA FI D'UN SISTEMA SECULAR. 59
3.1.- El sistema de l'hereu a Catalunya: algunes dades històriques. 60
3.2.- El sistema de l'hereu i la dinàmica demogràfica. 64
3.3.- Qui es casa amb qui? 71
3.4.- Els darrers capítols matrimonials. 74
3.5.- El pagament de les llegítimes. 80
3.6.- Els heretaments condicionats: els hereus gravats. 87
3.7.- "Ser hereu no és una ganga". 90

4.- ELS AVIS VIVIEN DE RENDA. GESTIÓ DEL PATRIMONI I ACTITUDS ECONÒMIQUES DELS PROPIETARIS. 97
4.1.- "Algun dia, fill meu, això serà teu". La formació d'un hereu. 103
4.1.1.- Estudiar per propietari. 109
4.1.2.- L'accés a la gestió del patrimoni. 119
4.2.- La "revolució burgesa" dins el patrimoni? Transformacions en el règim d'explotació. 126
4.2.1.- Crisi i decadència de la masoveria. 126
4.2.2.- Una nova masoveria? 136
4.2.3.- D'hisendats a pagesos. 141
4.2.4.- Empresaris agraris: una altra via fallida? 144
4.2.5.- Del masover a les integradores: l'explotació del bestiar. 150
4.2.6.- Dels treballadors als serveis de maquinària. 155
4.2.7.- Existeix encara la renda de la terra? 159
4.2.8.- La taula de salvació: el turisme. 162
4.3.- Els instruments d'administració. 168
4.3.1.- Comptabilitats a mida. 168
4.3.2.- Depararició de l'administrador i emergència de la gestoria. 175
4.3.3.- Dels hereus universals a la societat anònima. 179
4.4.- "L'avi va ser un hisendat". 183
4.4.1.- Treballar. 184
4.4.2.- Els límits del canvi: el manteniment de la gran propietat territorial. 190

5.- TREBALLAR PER ALS HISENDATS. L'EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS AMB LA MÀ D'OBRA AGRÀRIA. 195
5.1.- Les relacions amb els masovers. 197
5.1.1.- Es busca masover. Reclutament i condicions exigide. 198
5.1.2.- Estabilitat o mobilitat dels masovers? 207
5.1.3.- La supervisió del treball masover. 211
5.1.4.- El crèdit als masovers. 212
5.1.5.- Els contactes: llocs, freqüència i formes de relació. 214
5.1.6.- Les relacions personals i familiars. El control de la vida privada de la família masovera. 217
5.1.7.- Les relacions amb els antics masovers. 222
5.2.- La conflictivitat entre propietaris i masovers: un "oasi gironí"? 223
5.2.1.- Els anys de la Segona República i la Guerra Civil. 225.
5.2.2.- Des del franquisme fins als nostres dies. 233
5.3.- Les relacions amb els treballadors assalariats: mossos, criades i jornalers. 237
5.3.1.- La força de treball permanent. Mossos i servei domèstic. 238
5.3.2.- La demanda de treball temporal. Els jornalers. 245
5.3.3.- De l'home a la màquina i del camp a la ciutat. El treball assalariat agrari en els darrers cinquanta anys. 254
5.4.- Conclusions. 165

6.- COHESIÓ I CONSCIÈNCIA DE CLASSE. ELS ÀMBITS DE RELACIÓ SOCIAL. 269
6.1.- El pes social del propietari: cohesió i consciència de grup. 270
6.1.1.- El vocabulari: d'hisendat, amo i senyor a empresari, propietari i ciutadà. 271
6.1.2.- Àmbits informals i formals de relació. 277
6.1.3.- Àmbits formals de relació: les associacions. 291
Recapitulant: cap a una desintegració de la consciència de classe. 332
6.2.- Església, religió i hisendats. 334
6.2.1.- "Molts, molts tius capellans, de la generació dels besavis". Nodrir l'Església de capellans. 335
6.2.2.- "Los jesuïtes estaven molt ficats en la pairal aquesta". Els propietaris i els ordes religiosos. 338
6.2.3.- "Cada dia al vespre abans de sopar era de rigor resar el rosari". La religiositat domèstica. 345
6.2.4.- Les capelles de mas. 346
6.2.5.- "Se'ls hi feia una educació". Els deures socials i religiosos dels propietaris vers els masovers". 349
6.2.6.- "Tots els propietaris tenien banc propi". La participació en la vida parroquial. 353

7.- DE SENYOR A CIUTADÀ. INTERMEDIACIÓ I ACTITUDS POLÍTIQUES DELS PROPIETARIS AGRÍCOLES DEL CAMP GIRONÍ. 357
7.1.- "El senyoret era el senyoret". Elits agràries i poder polític. 359
7.2.- "Aquella hecatombe". República, guerra i revolució. 381
7.3.- El franquisme o la decadència d'una classe dirigent. 400
7.3.1.- El contracte polític franquista o com perdre la pau. 401
7.3.2.- Actituds i adhesions polítiques. Les bases socials del franquisme al camp gironí. 417
7.4.- "Quan tothom s'ha igualat molt més". El període democràtic. 427
7.5.- Un epíleg polític? 454

8.- "ELS FILLS TREBALLEN D'UNA ALTRA COSA". PRESSIÓ DEL PASSAT I PERSPECTIVES DE FUTUR. 459


EXEMPLAR DISPONIBLE A LA BIBLIOTECA DE L'IRMU

  Monografies